jueves, 12 de octubre de 2017

El fin del mundo y antes del amanecer, Inio Asano (manga)

El fin del mundo y antes del amanecer, Inio Asano (1 volumen, 11 capítols). Any de publicació del conjunt d'històries 2008 (es van publicar per separat en altres anys).

Tot el que sigui de l'Inio Asano vull acabar per llegir-ho. Si no ho sabeu un dels meus mangues preferits és Oyasumi Punpun però, en general totes les obres que he llegit d'aquest autor m'han donat alguna cosa més o menys interessant. Però vaja, suposo que hi té força a veure, o almenys hi col·labora que tendeixi a fer històries de formació, normalment amb un to força pessimista i desencantat. I més o menys algunes de les històries d'aquest volum poden anar per aquí però altres s'allunyen en part i en general se m'ha fet un volum un pel estrany. Vull dir, algunes històries semblaven interrelacionades, sobretot amb el primer capítol, però després he vist que no, que no totes tenien relació i que anaven per lliure. D'altra banda tot i que ha estat una lectura agradable hi hagut diverses històries que es sentien molt incompletes o que haguessin estat millor amb més pàgines així que en general, tot i que ha estat una lectura agradable (almenys per mi Asano sempre ho és, tot i que entenc que el to pessimista pot resultar justament el contrari) no m'ha acabat de resultar tot el que podria.

Anem per parts una de les històries que més m'ha agradat crec que ha estat la que ens trobem amb tres perspectives. Em sembla que aquesta manera d'ampliar les perspectives sobre una mateixa història i centrar-se en la vida dels diferents membres d'una família és força interessant i el cert és que tot i que com totes les històries d'aquesta recopilació, em dóna la sensació que podria aprofitar-se més o fins i tot allargar-la, crec que és la que m'ha deixat més satisfeta per com té un final força agradable tot i que tingui el seu punt agredolç i sobretot em refereixo, òbviament a la història del pare i com es sent en relació a la seva família. D'altra banda, també recordo la història de la noia que fabula coses i es sent terriblement buida en el seu dia a dia, que em va semblar que tenia molt potencial, que en volia llegir més però acaba abans de que arribi a res concret o a que coneguem el personatge. Una altra història força destacable, però que de nou se'm queda a mitges, és la del mangaka, per una banda m'interessa bastant com utilitza la memòria i com sembla que ha reprimit algunes coses que retornen en anar al poble i la reunió d'antics alumnes. Però per l'altra crec que tot i que com sempre, tenim els mateixos temes d'Asano, que si la pèrdua d'alguna cosa amb el pas a la maduresa, la solitud a la gran ciutat i l'alienació de l'individu modern i jove que no sap que nassos ha de fer amb la seva vida, en aquest cas en particular no juga tan bé amb els elements que té i de nou, em dóna la sensació que podria haver acabat sent molt més del que és. Una de les primeres històries amb un personatge que crec que reapareix a diferents històries d'una noia que decideix fugir em va semblar que es donava un aire a La chica a la orilla del mar bastant interessant i que podria haver tirat per aquest tipus de relacions físiques, i en certa manera ho fa, però és un personatge que sempre coneixem per ulls dels altres i sembla que mai acabem d'accedir a la seva perspectiva a excepció, potser, de l'últim capítol, però sincerament em sembla que tot i que com sempre Asano sap crea ambients i sensacions interessants de gent que tot i que sembla que podria ser feliç mai aconsegueix ser-ho del tot, sempre té algun dubte o alguna preocupació que interromp en el que en altres històries d'altres autors semblaria una felicitat completa, de manera que per mi sempre el fa interessant, en aquest últim capítol es queda en la idea sense aprofundir massa. I en el mateix tema, que jo diria que és com tot i que tinguis una relació sentimental més o menys satisfactòria, els teus problemes i angoixes personals no desapareixen de cop i volta com semblaria que et transmetrien certes narratives i com et pots seguir sentit sol, crec que ho tracta millor en la història d'Un mundo maravilloso. De nou també tinc problemes amb aquesta i segons escriu l'autor és una continuació d'una altra història anterior, però crec que la idea es transmet força millor. A més és curiós que, si no recordo malament en les dues històries, veiem repetida la idea del jo del passat que es comunica amb un jo del present que no coincideix, que ha quedat decebut en certa manera. En aquest sentit aquests jo dels passats, tot i que és una constant en l'obra de l'autor amb tota la idea de com de traumàtica resulta l'experiència de créixer i adonar-se que la teva vida és una merda o almenys no té cap mena de sentit, en aquest volum sembla que de forma més explícita els personatges es dirigeixen directament en aquests termes que, de nou, denoten la impossibilitat de tornar a una innocència prèvia i com no queda altre remei que enfrontar-se a una quotidianitat buida de sentit i angoixant.
D'altra banda tot i que crec que és un volum força curiós que us pot agradar si ja heu provat altres obres d'Asano crec que us recomanaria començar amb altres obres ja que no crec que aquesta sigui del millor que té. Ara bé, em sembla molt interessant si ja us agrada l'autor ja que trobeu, a part de les històries, un breu comentari de cada una i del que recordava de quan les va dibuixar, a més de dues pàgines on escriu una mena de diari o almenys de reflexió personal. No és que em semblin textos brillants ni res per l'estil, però és fanservice, o almenys alguna cosa semblant si sou fans de l'autor.

Passant a altres qüestions crec que no cal que us expliqui, si coneixeu a l'autor òbviament, que el dibuix és una meravella. Crec que té una gran capacitat de fer personatges diferents i sobretot molt expressius i alhora ens té acostumats als seus fons hiperrealistes que van força bé al tipus de manga que crea, sobretot per com la ciutat com a productora d'individus alienats és un tema tan central. En aquest sentit, veiem certes pàgines on els personatges, tot i ser centrals, són en certa manera engolits per la ciutat de fons. A més, com és habitual en l'autor ens trobem amb molta vinyeta negra per destacar el text que sempre segueix els pensaments íntims i les inseguretats dels personatges. En aquest sentit, potser cal dir que l'autor crea personatges en general amb pensaments molt semblants però suposo que sent una recopilació d'obres curtes que s'han publicat en diferents moments no té gaire sentit queixar-se.

En fi, suposo que em quedo curta però sent un volum únic crec que no tinc gaire cosa més a dir. Si us agrada l'autor crec que val la pena ja que us trobareu amb els seus temes habituals, adolescents amb inseguretats i no tenint gens clar que fer amb la seva vida, o gent que acaba d'esdevenir adulta i que tanmateix no té ni idea de perquè fa el que fa, una insatisfacció constant amb la vida, i una impossibilitat d'arribar a la felicitat que els hi ha venut la societat. Tanmateix, si encara no heu tingut un contacte amb l'autor (i no sé a què esteu esperant) crec que si voleu un enfocament més optimista d'aquests temes podeu llegir Solanin i si en canvi voleu quelcom decadent i no us importen les escenes sexuals podeu llegir La chica en la orilla del mar. Simplement suggerències, tampoc em feu gaire cas i si voleu començar per la seva obra més llarga tampoc és mala idea, però suposo que el normal amb un autor que no coneixeu es començar amb alguna cosa curta, per això us parlo de les dues anteriors. Bé, ja callo, només volia dir que tot i que potser sigui l'obra que menys m'ha dit de l'autor l'he gaudit igualment força així que no ha estat una mala lectura.

Fins aquí el meu avorriment.

viernes, 6 de octubre de 2017

Furari, Jiro Taniguchi (manga)

Furari, Jiro Taniguchi (1 volum 15 capítols). 2011.

Les meves experiències amb aquest mangaka havien tingut els seus daltabaixos, concretament després de llegir El almanaque de mi padre, que en el seu moment em va deixar satisfeta tot i que la història sigui típica amb ganes, tenia moltes ganes de veure si altres obres de l'autor m'aconseguien conquistar més ja que almenys l'estil (de dibuix sobretot ja que les frases que acompanyen no són gaire afortunades) és agradable i que els seus protagonistes majoritàriament siguin adults no és tan habitual en el món del manga (almenys el més popular i conegut, òbviament). Tanmateix vaig llegir Un barri llunyà i em vaig trobar que el ritme de la narració no estava gaire ben dirigit i en general vaig quedar amb la idea de que no trobaria res que m'acabés de fer el pes de l'autor així que estava segura que aquest tercer i últim volum que havia adquirit de l'autor seria una autèntica decepció, a més les crítiques eren força més negatives, o almenys menys entusiastes, que amb els altres dos mangues de l'autor així que gairebé tenia clar que no m'acabaria de fer el pes. Sorprenentment les expectatives tan baixes han col·laborat a que si bé no m'hagi semblat res de l'altre món i crec que és una obra que m'ha deixat força indiferent, el cert és que llegint-la m'ho he passat força bé.

Suposo que la gràcia de l'obra és que com ella mateixa diu és un “passeig sense rumb fix”. I el cert és que és força entretingut acompanyar al protagonista en els seus interminables passeigs per mesurar quantes passes fa a Edo al segle XVIII i es veu que el protagonista està basat en una figura històrica real. El cert és que llegint el manga havia pensat que tenia tota la pinta d'estar basat en algú que hagués existit pel tipus de manga i com explica el seu somni de fer un mapa de Japó que es veu que el senyor va aconseguir fer. A més que en el manga apareixen alguns altres personatges que també són figures històriques rellevants com algun poeta de haikus de l'època. Però vaja l'aspecte històric del manga és rellevant però crec que no és el més important.
Per mi el més important és l'ambient contemplatiu i com a través d'aquests passejos ens transporta tant a l'ambient de la ciutat com a una constant metamorfosi d'animals per part del protagonista fent que es canviï constantment la perspectiva des la que veiem la ciutat, a ulls de gat, d'àguila, de formiga. Em sembla un recurs narratiu molt interessant per part de l'autor ja que no desentona amb el realisme de l'obra ja que els fa passar per somieigs del protagonista i alhora ens ajuda a entendre el desig de veure món i d'aconseguir mesurar Japó que té el nostre protagonista. Potser sigui de les coses que més m'ha agradat el manga perquè em sembla que és una manera original d'interrompre un manga en el que no passa absolutament res.
I quan dic que no passa res no exagero, de debò, i el cert és que és quelcom que m'ha sorprès força perquè en els altres dos mangues que havia llegit de l'autor ens trobàvem amb mangues amb un drama principal i força clar i amb algun tema central que els personatges havien d'afrontar. Tanmateix, aquí a banda de la creació del mapa no tenim absolutament res. És cert que en els passejos el nostre protagonista “descobreix”, o potser seria més correcte dir troba, coses però en general són qüestions completament quotidianes que li alegren el dia i poc més. D'altra banda, aquesta absència de conflicte permet tenir un to molt més distès al manga que els altres que havia llegit molt dramàtics i almenys fa que guanyi en qüestió de narració.
Amb això de la narració em refereixo que, a part d'aquest recurs de l'animalització del protagonista que em sembla interessant, el manga tot i que segueix tenint els monòlegs del protagonista no necessita tant de monòleg dramàtic i que sovint m'acabaven resultant amb frases que pretenien ser més del que eren que trobàvem en els altres mangues i va per un enfocament més visual en el que, almenys és la impressió que m'ha donat, és més important entrar en l'ambient del manga que no pas el que t'estan explicant. La idea del passejant preval sobre tota la resta del que vulgui explicar-te i em sembla que ho fa prou bé.

Sobre els personatges he de reconèixer que en tots els mangues que he llegit d'aquest mangaka ens trobem amb personatges masculins com a protagonistes i sempre tenen vincles més importants entre homes, almenys llegits els dos anteriors semblava que la relació paternofilial era quelcom molt present a l'obra d'aquest autor i tot i que en aquest manga no sigui així el paper que fa la seva dona no deixa de ser en certa manera incòmode de llegir. D'acord, segle XVIII Japó, ho entenc, però no deixa de fer mal veure com té un rol tan de suport i de no tenir absolutament res per ella mateixa ni deixar-nos cap tipus d'informació sobre la seva persona, de debò, fa mal. Sobretot si ho comparem amb un altre personatge totalment secundari com podria ser el poeta famós que escriu haikus, veiem una relació d'amistat d'iguals en la que es poden interessar mútuament pel que fan i el protagonista admira aquesta capacitat artística. En canvi, la seva dona es vista gairebé com un suport, que és el que acabarà sent finalment única i exclusivament, com un impediment gairebé per la seva vida professional en certs moments. I em fa ràbia que el manga no dediqui res a la figura de la seva dona que ha après a mesurar amb els artefactes i a prendre notacions però que, en canvi, no sabem quin tipus de formació té, si l'interessa el que fa el seu marit o si simplement té algun desig a la seva vida que no sigui servir al seu marit. I repeteixo que entenc que parlem del segle XVIII però ni que sigui com a personatge crec que mereixia més desenvolupament.
Però tornant al personatge del poeta m'agradaria fer un comentari purament anecdòtic, sóc l'única que troba terriblement pedant (tot i que en certa manera també romàntic, ho accepto) que la gent vagi recitant poesia en trobar-se amb algú per primer cop? Jo que sé és com si la primera frase que digués a un total desconegut, o recités a mi mateixa en veu alta fos quelcom com És quan dormo que hi veig clar i iniciés una conversió a partir d'això, sóc l'única que ho troba com a mínim idealitzat?

Tanmateix tot i que la ressenya en general sigui prou positiva he de reconèixer que el manga no m'ha resultat la gran cosa. Vull dir en el moment de llegir-lo l'he gaudir molt més del que esperava i no em penedeixo d'haver-lo llegit, però el cert és que estic molt segura de que oblidaré fàcilment aquest manga i que no m'ha acabat de dir la gran cosa. A més, també vull passar una temporada llarga sense llegir res d'aquest autor, no perquè em sembli horrible ni res per l'estil, els seus mangues en general són lectures agradables tot i que no em convencin del tot, però crec que de moment he llegit massa de l'autor i vull distanciar-me una mica d'ell durant una temporada.

Fins aquí el meu avorriment.

sábado, 30 de septiembre de 2017

Paranoies Rikanna 50: Impressions prèvies a la temporada d'anime de tardor de 2017

Un cop més us porto un de les meves pràctiques preferides de masoquisme: les impressions prèvies de les temporades que em forcen a llegir més mangues dels que puc llegir. En qualsevol cas és una manera d'entretenir-me, assabentar-me de les novetats de l'anime i així de pas forçar-me a llegir mangues que normalment no llegiria. Però no m'enrotllo més que després les entrades es fan llarguíssimes.

Contacte amb l'original. (animes dels quals he llegit part o la totalitat de l'original).
 

-Shokugeki no Soma San no Sara. Un dels plats forts de la temporada (ha, ha, ha, què divertit, què graciosa, de fet és un “tercer plat”, ha, ha... -.-). En fi, la qüestió és que porto llegint aquest manga crec que des que va sortir la segona temporada de l'anime, que va ser quan em vaig animar a començar a llegir mangues basats en anime i passar dels animes, i em va enganxar força. Vull dir, els shonens molts cops m'avorreixen, porto més d'un any amb Boku no Hero Academia i no hi ha manera que avanci però les xorrades de Shokugeki no Soma fan que em sembli molt entretingut i suposo que les batalles les prefereixo de qualsevol cosa que no sigui acció tradicional així que el tema de la cuina m'entreté força i hi ha moments en els quals m'ha donat força gana el manga. A més també considero positiu que l'ambient dels personatges es força entretingut i han aconseguit caure'm força simpàtic. Tanmateix, el manga està ple de coses molt qüestionables. Els mateixos personatges sent un manga de batalles no tenen temps de desenvolupar-se la majoria, ni tan sols en el pla culinari, el manga cada cop va més ràpid i mentre abans les batalles es podien allargar força i a mi em semblaven entretingudes, ara cada cop va més ràpid i s'està centrant massa en el protagonista, dic això perquè abans tenia més la sensació de que tots els personatges tenien rellevància en el seu moment. A tot això òbviament cal afegir-li el despullar-se per la sensació de plaer menjant els plats i com “curiosament” (sens dubte, molt curiós) si bé els homes també són despullats sempre provoquen una sensació risible mentre que les dones sempre té un caràcter sexual, sobretot amb la inclusió a vegades dels aliments o del que evoca el plat a l'hora de fer l'ambient sexual de la història. En fi, que a mi personalment tot aquest fanservice em molesta força però suposo que ven i que per això es fa. En qualsevol cas el manga és entretingut, ho segueix sent i el porto al dia sense problemes i recordo que quan vaig començar a llegir-lo ja portava gairebé 200 capítols i no em va suposar un problema llegir-lo perquè va haver-hi algun moment on fins i tot em va enganxar, però no és la gran cosa, la veritat. Sobre l'anime a part d'haver triomfat força i ser de les coses més populars en anime no sé a quin ritme estan adaptant però pel tràiler sembla que encara els hi queda per agafar el manga.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
-3-gatsu no Lion 2a temporada. Una altra continuació de la qual jo no he vist l'anime i us baso la meva experiència en el manga. Aquest manga és un dels que vaig gaudir més l'any passat ja que aquesta autora (que també és la creadora de Honey and Clover) m'agrada molt. M'encanta la part de les seves històries que es basen en els problemes dels personatges que es senten perduts en la societat, gairebé diria que són històries de formació però el cert és que el to de les dues obres és força diferent, almenys en un principi. Honey and Clover tot i que a mesura que avançava els problemes dels personatges o els dubtes tenien més pes sempre hi havia una quotidianitat força alegre que contrastava amb les inseguretats, a 3-gatsu no Lion comencem amb la depressió del protagonista, la seva incapacitat de viure fora del shogi, que és l'únic que sembla que el motiva a seguir endavant i com mica en mica va evolucionant i obrint-se a la família de les germanes. El cert és que jo gaudeixo molt amb el patiment dels personatges i més quan es centren en temes com la solitud o la incapacitat de encaixar en la societat. I en aquest sentit crec que 3-gatsu em sembla més interessant que l'anterior obra de l'autora o en el seu principi em va fer empatitzar més amb els personatges. A tot això també se li afegeix la trama del shogi que jo reconec que no és quelcom que m'interessi gaire (vull dir, no he aprés a jugar als escacs occidentals no crec que aprengui al japonès que no entenc ni com es mouen les peces tot i que el manga ho expliqui en algun moment) però com a manga de competicions té el seu interès, les partides són interessants i com la majoria de mangues que van de jocs de taula s'enfoquen més en la part emocional dels personatges així com la representació metafòrica del tipus de sensacions que causen en els personatges certa jugada que pot posar-los en molt mala posició o al contrari per la qual cosa es fa força interessant. A més, el manga amb les partides aconsegueix donar profunditat a diversos personatges secundaris també professionals del shogi mostrant-te els seus problemes personals i la dificultat de conciliar la vida familiar i laboral. Recordo que en aquest sentit era molt interessant llegir els comentaris d'un professional del joc de taula que a part de parlar del joc en sí parlava de les condicions de vida, de coses varies relacionades amb el joc i en general s'aprenia força. Probablement una de les coses que no em vaig alegrar d'aprendre llegint el manga i les columnes d'aquest jugador professional és la qüestió de que la “lliga” no sigui mixta, em sembla ridícula la separació per gènere en una competició on s'utilitza el cervell, fi, però òbviament això no és problema del manga, potser estaria bé que el manga fes un comentari al respecte però entenc que no té interès això. D'altra banda un dels aspectes més negatius que trobo en aquest manga i amb el qual també vaig tenir els meus problemes a Honey and Clover és el romanç. En aquest cas estic molt més a favor de la parella que es forma i era el que volia veure però no em va agradar gens certes coses i el desenvolupament que li han donat que pel meu gust va massa ràpid. Tanmateix veurem com evoluciona si algun dia actualitzen el manga ja que de moment em sembla que van a ritme de sortida dels volums al japó i un cop sortit un el tradueixen sencer així que de moment sembla que va per llarg que tradueixin més. Sobre l'anime el cert és que li tinc força curiositat i m'agradaria veure'l algun dia (a més que el fa Shaft i he sentit coses força positives de l'animació), però com prefereixo veure animes dels quals no conegui el format original crec que si el veig serà d'aquí anys.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc). En aquest cas concret val a dir que és probablement una de les adaptacions que més m'interessaria veure però tindria pendents dues temporades així que dubto que acabi veient-la.
Code: Realize Sousei no Himegimi. Em donen temptacions de posar-vos el link aquí a la ressenya i deixar-ho així. En fi, us el deixaré igualment si em recordo però el cas és que no em va agradar gaire la novel·la visual. La història en general de l'obra em sembla molt dolenta, però sé que és un dels otomes que té més bones crítiques (sobretot traduïts a l'anglès, que val a dir que no n'hi ha gaires) i entenc que l'aventura pot ser interessant però per mi abusa de les conspiracions històriques més típiques i dels mites d'occident més bàsics. Ara bé, és entretingut, tinc curiositat per veure quina rebuda tindrà (que suposo que no serà la gran cosa, però mai se sap) i suposo que adaptaran la ruta del Lupin que és el noi al que li donen més importància en la novel·la visual (tot i que no m'estranyaria que fessin un mix de totes les rutes per parlar de tots els nois i els seus problemes i el més probable és que en 12 capítols es carreguin moltes coses). Tanmateix és obvi que l'anime està fet per promocionar els jocs i fins i tot és probable que en part ajudi a crear més fans a occident i el fandisk sortirà al 2018 en anglès (i m'acabo d'assabentar d'un nou fandisk en japonès, ja em semblava estrany que no hi hagués nou producte a anunciar a nivell de Japó que és el que els interessa...) així que no és mal moment per promocionar la franquícia. Sincerament entenc perquè la gent diu que la Cardia és una bona protagonista però a mi no em va acabar fer el pes i si ens conformem amb una noia que fa coses i de tant en tant pensa (però no para d'obsessionar-se sobre què és i sembla que només ho sap dir d'una manera i mil vegades...) crec que tenim un problema. Vull dir, és agradable veure una noia que almenys té capacitat per actuar per si mateixa però tampoc la veig tan meravellosa com molta gent. Però vaja, el joc té bones crítiques i sóc de les poques que no li va agradar gaire així que com dic en aquests casos, seré jo la rara.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Kujira no Kora wa Sajou ni Utau. Un dels animes d'aquesta temporada basat en manga i concretament publicat en revista shojo. Tanmateix, en aquest cal dir que l'associació shojo/romanç no funciona. O bé, almenys en els pocs capítols que he llegit (només he llegit 5 ja que és el que he trobat) ens trobem amb un món fantàstic força interessant i decadent, en certa manera on els protagonistes viuen en el que denominen una mena de vaixell/illa de fang en forma de balena (o alguna cosa així) que navega per un mar de sorra. No coneixen res més que el seu món que és un espai força reduït de terra, tenen poders i part de la població té una esperança de vida molt baixa. El cert és que em sap força greu no haver pogut llegir més perquè de moment segueixo força intrigada amb el que passarà. A més, en aquests capítols l'estabilitat de la illa ja ha estat trencada de forma definitiva així que tinc curiositat per saber cap on tirarà la història. En part no és un manga que m'hagi impressionat gaire i tampoc és que sigui gaire fan del gènere fantàstic (tot i que com sempre, estic disposada a veure/llegir de tot), però el cert és que tinc molta curiositat després del drama que succeeix cap on anirà la història i tant de bo actualitzin el manga amb l'aparició de l'anime. Acabo de veure el tràiler i pel que sembla l'anime conservarà bastant bé el dibuix del manga, que està força bé, sobretot en la creació de paisatges d'aquest món tan particular. De fet, el tràiler en general m'ha agradat força així que he quedat amb forces ganes de llegir més manga (per falta de temps passo de veure animes adaptacions de manga o coses que conegui l'original ara mateix, la veritat).
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Himouto! Umaru-chan.
He llegit exactament 19 capítols i sincerament és sempre el mateix. Vull dir, normalment no em molesta quan passa això ja que si la comèdia em té entretinguda no tinc problema en que es caigui en la repetició, però en aquest cas concret m'exaspera la protagonista, no em sembla mona, la seva relació amb el germà entenc que té que fer gràcia com el típic comportament de germana malcriada però a mi simplement em fa simpatitzar amb el pobre germà i en fi, que m'avorreix. D'altra banda, el cert és que aquest personatge, sobretot quan està en la seva forma dins de casa va haver un moment, suposo que coincidint amb l'emissió de la primera temporada, que te'l trobaves per totes bandes i sí, té la seva gràcia el disseny i potser alguna conya té gràcia però en general em cansa més que una altra cosa. Em recorda pel tipus de comèdia que vol generar simpatia entre otakus i pel tipus de personatge que triomfa a Watamote que en el seu moment també va tenir el seu moment de popularitat i que tot sigui dit de pas en el seu moment vaig intentar llegir el manga i vaig desistir perquè m'avorria i es va perdre entre la quantitat de mangues que tinc oberts, potser algun dia ho torni a intentar. Però tornant a la Umaru, que la comparació no venia a res, la veritat, el cert és que seguiré llegint probablement, amb molta calma, tot sigui dit, perquè els capítols són curts i perquè sóc un pel masoquista, però vaja, d'aquí a que em posi al dia pot passar força temps. En qualsevol cas suposo que si té segona temporada és perquè agrada així que m'alegro pels que estiguin esperant la temporada que la gaudeixin.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Black Clover
He llegit uns 10 capítols, com suposo que faré amb la majoria per falta de temps i el cert és que m'ha sorprès que m'hagin entretingut. Vull dir, si penso en el meu historial amb els shonens acabo avorrint-me molt fàcilment i tinc Boku no Hero academia parada en el capítol 70 des de fa massa temps (més d'un any probablement) però vaja val a dir a favor d'aquest altre manga que en el seu principi també em va enganxar força així que suposo que no és tan estrany que Black Clover m'hagi entretingut el suficient perquè els deu primers capítols no m'hagin resultat pesats de llegir. Ara bé, el manga té tots els tòpics possibles de shonen i us ho diu algú que no consumeix gaire shonen i que no està gaire informada així que us podeu imaginar. Tenim el protagonista que comença com un inútil i que es fàcil veure que evolucionarà i creixerà, de la mateixa manera la noia, el protagonista a més, com és evident, té la gran habilitat de no rendir-se mai i tota la vida s'ha entrenat ell mateix. A més, té un amic/rival amb el que des del principi es repten per veure qui aconseguirà ser el rei dels mags, o alguna cosa així. A tot això afegir-li que el protagonista acaba en el grup dels més estranys/poca-cosa que, com no podia ser d'una altra manera, segur que són menystinguts però en el fons seran molt poderosos. En fi, que no crec que tot això sigui spoiler perquè com a molt us he spoilejat 10 capítols i són tòpics de shonen de manual, o això crec així que res, entretingut, suposo que tindrà el seu èxit perquè és Shonen jump, sembla que tindrà bona animació i crec que podria tenir la seva fama.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Hoozuki no Reitetsu 2nd Season.
He llegit 10 capítols i he de reconèixer que m'he avorrit una mica. Tanmateix crec que és més culpa meva que del manga. Crec que és d'aquestes obres que es gaudeixen molt més amb context cultural i sent japonès, o en el seu defecte sent molt informat de la cultura japonesa, i tot i que és obvi que veure anime llegir manga et fa conèixer alguna cosa de la cultura jo sempre tinc la sensació de sentir-me molt inculta. En aquest manga ens trobem amb un Infern força curiós on tenen mancances de treballadors (ja sabeu on anar si esteu a l'atur) on el protagonista que és un dimoni seriós s'enfronta a les xorrades de caràcter episòdic on es pot trobar amb criatures més o menys famoses, conflictes estúpids (pot dedicar perfectament un capítol a la roba interior dels dimonis) i vaja, de tant en tant l'humor encerta i altres, almenys jo, em quedava amb la sensació de que em faltava context per entendre certes bromes, fins i tot algun moment segons el traductor, hi han jocs de paraules difícilment traduïbles així que suposo que és normal que senti certa distància. En fi, em sembla curiós que facin segona temporada de l'anime i tinc certa curiositat per seguir llegint el manga perquè té un humor força curiós tot i que com us dic, crec que a vegades se'm feia difícil de seguir en algunes coses.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Houseki no Kuni (TV).
Benvinguts al meravellós món de les pedres... L'estrany amb aquest manga és que no n'esperava res o més aviat pensava que no m'agradaria. Vull dir, després m'he adonat que té un 8 de mitja a Mal que almenys significa que és popular i que ha agradat però jo no tenia ni idea de que anava i he començat a llegir sense més i m'he trobat amb quelcom que sorprenentment m'ha agradat. Vull dir, en general crec que la majoria de mangues almenys m'ha semblat entretinguts amb la qual cosa ja em sembla estranya, no sé si és que estic de bon humor i tot m'agrada, se m'ha anat el criteri de vacances o he tingut sort amb els 10-11 capítols que he llegit. En qualsevol cas primer de tot m'agrada l'estil del dibuix és força particular els personatges són molt estilitzats i estranys en certa manera i són pedres. Sí, sona estrany però bàsicament vivim en un món de noies que són pedres la protagonista és una fosfofilita, per exemple i veiem la seva vida quotidiana mentre anem coneixent els diversos personatges i el món que habiten. I encara no entenc perquè però m'ha enganxat, m'he quedat amb ganes de saber-ne més i no ho entenc. Vull dir, els mangues de fantasia i jo tenim els nostres problemes i aquest manga es basa en el món fantàstic, els personatges i algun drama i poc més però d'alguna manera ha aconseguit que tingui curiositat per si aconseguirà la protagonista fer alguna cosa amb la seva vida, em cau simpàtica tot i que sigui la típica noia que s'esforça i és un pel inútil i de nou, no ho entenc, si em poso a analitzar aquest manga no té res especialment remarcable, i en canvi ha aconseguit enganxar-me i que senti curiositat pel món. No sé que tal estarà l'animació, en el tràiler es veu bé però tot depèn de si la mantenen, però si fos el cas crec que visualment podria ser molt interessant per la fluïdesa de moviment que permet l'estil de les noies i tot l'imaginari de la història, la veritat.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Shoujo Shuumatsu Ryokou.
He llegit uns 10-11 capítols i probablement sigui dels mangues que us he parlat fins ara un dels que més ganes tinc de seguir llegint. No ho faig per qüestió de temps i perquè vull poder-vos dir alguna cosa de tots els mangues en els que es basaran els animes, però de debò que m'ha semblat molt agradable de llegir. Ens trobem amb un manga de quotidianitat (slice of life, costumbrisme o l'estranya traducció de “recuentos de la vida”, que a vegades es troba en castellà, ja m'enteneu) de dues noies que viatgen per un món apocalíptic buscant menjant i sense cap tipus d'objectiu que simplement deambulen i normalment s'ho prenen tot a conya però de tant en tant es troben preguntant-se quin tipus de sentit té continuant existint en un món així... M'agrada el contrast, m'agrada el dibuix, sorprenentment, perquè el disseny de personatges és molt simple i de tendència moe molt simple, però el contrast d'aquest tipus de dibuix amb les línies rectes dels edificis i els fons a vegades força densos fa que el dibuix vagi molt bé al tipus d'història que explica. D'altra banda l'humor de moment també ha encaixat força en mi i de moment estic força contenta amb tot. Sobre l'humor m'agrada el constant qüestionament d'una de les noies per com funciona el món a nivells molt bàsic i com l'altre tot i que sempre té respostes a vegades arriba a punts on el que seria lògic davant les preguntes de l'altra, deixa de ser-ho, arribant a alguns moments de, en certa manera, desautomatització, tot i que potser el concepte quedi un pel gran. Particularment penso en un moment en el que reflexionen sobre les creences. L'únic que em fa por d'aquest manga és que potser arribi un moment que crei sensació de repetició precisament per com els personatges no tenen objectiu, però de moment m'ha agradat el que he llegit, tampoc és que pensi que sigui la gran obra mestra però de moment està força bé, veurem. El tràiler de l'anime també té bona pinta, la veritat, veuré quines reaccions genera, que tinc curiositat.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Net-juu no Susume.
Un manga de videojocs i d'anar a un altre món i... Bé, no del tot. Aquí ens trobem amb una noia que pel que sembla un trauma en el treball, només he llegit cinc capítols que és tot el que he trobat, no crec que sigui spoiler, ha decidit fer-se hikikomori, o almenys alguna cosa semblant, i dedicar-se a jugar a un videojoc online, fi. En qualsevol cas sembla a mi que la trama anirà cap allò més bàsic, a través del videojoc i de la seva nova “amiga” es reinserirà a la societat i s'enamorarà. Tanmateix, el contrast entre la vida real i el videojoc és curiós, és entretingut, i suposo que el romanç tindrà la seva gràcia així que no m'importaria seguir llegint el manga. No és res de l'altre món, però és divertit.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Konohana Kitan.
M'he llegit el manga sencer que funciona com a preqüela del manga que adaptaran del qual només he pogut llegir un capítol però a mi em dóna la sensació que estan dividits en dos per una qüestió de publicacions, no perquè siguin mangues diferents i simplement no he quedat gaire convençuda. Vull dir, sempre intento buscar yuri que m'agradi i em costa força però aquest tipus de yuri que cau en ser massa innocent, de noies mones fent coses mones m'exaspera i simplement, normalment no puc amb ell. En aquest cas que totes siguin noies-guineu, que vagin en quimono i tinguin una vida idíl·lica treballant en el ryokan no ajuda a que pugui entrar en el manga. Com a quelcom positiu està la qüestió de que hi ha tres parelles que és quelcom que sempre agraeixo, però en tot moment es manté dintre de la innocència, de jugar amb l'amistat afectuosa més que amb la idea de la parella i en fer que els personatges facin coses mones. D'altra banda, té un aspecte sobrenatural amb històries episòdiques en les que es troben amb diferents criatures i tot acaba d'una forma molt amable i sense cap tipus de conflicte. Bàsicament és el típic slice of life amb un to màgic però a mi tot i que hi ha moments on el to innocent no em molesta en aquest cas se m'ha fet un pel exagerat pel meu gust i simplement no he connectat. Es pot llegir no m'importaria seguir llegint si publiquen més episodis, però és massa innocent pel meu gust, la veritat.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Blend S.
Només he trobat dos capítols d'aquest manga així que no tinc gaire informació que compartir-vos. En qualsevol cas, es tracta d'un manga 4-koma que suposo que anirà de la quotidianitat de la noia tímida treballant com a cambrera i a més en una mena de maid-café en el que les cambreres actuen rol i la protagonista, que sempre té una expressió tensa i enfadada (tot i que no ho estigui), li toca el paper de sàdica, hi ha una noia tsundere, i pel tràiler de l'anime una altra fa d'imouto. En qualsevol cas és un 4-koma de slice of life que des de la primera pàgina sembla típic i no sembla fer res per demostrar el contrari, crec que és força passable i no us el recomano especialment, però no m'importaria seguir llegint ja que sembla entretingut.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Osake wa Fuufu ni Natte kara.
En fi, tela amb el plantejament d'aquest manga. La quotidianitat de la parella de casats en la qual ella després de venir del treball es troba el marit que li serveix un còctel alcohòlic. A cada capítol (o la majoria o tots, només he llegit 7 i no ho sé dir amb certesa, maleïda memòria) ella procedirà a prendre'l i actuar de manera més honesta que no pas quan no té alcohol, o vaja una mena de tsundere que treu el seu costat més dere amb l'alcohol (fins i tot en la sinopsi del manga o en algun lloc he llegit com si fos un nou concepte el d'alcoholitzar-te per tal de treure la fase més honesta/mona dels personatges...). En fi, com a concepte em produeix cert rebuig per considerar desitjable i agradable un estat on la noia està en teoria completament borratxa, dic en teoria perquè si som optimistes podríem pensar que només havent begut un còctel no es pot haver emborratxat i que només és més valenta alhora de parlar de qüestions de sentiments gràcies als afectes de l'alcohol, però sincerament segueix mosquejant-me aquest ús de l'alcohol. Però ignorant això tenim un manga de quotidianitat repetitiu que aprofita per ensenyar-te a fer còctels amb la recepta al final de cada capítol. Els capítols acostumen a ser curts i es deixa llegir prou ràpid, però poc més. Sincerament, no crec que valgui la pena i encara no s'ha anunciat la durada de capítol però crec que com a capítols curts funcionaria bastant millor que si decideixen la duració estàndard per dir-ho d'alguna manera.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Fate/stay night Movie: Heaven's Feel - I. Presage Flower.
No acabo d'entendre a qui se l'ocorre que es bona idea adaptar Heaven's Feel a pel·lícula. Però vaja si fos per mi Fate/Stay Night no existiria ni tindria adaptacions ja que, si encara no ho sabeu, vaig odiar força la novel·la visual i el record crec que em fa odiar-la més. D'acord, sé que en part és culpa meva que és una obra plena d'acció, combats, i anades de l'olla grossa i que són temes que no em molen, però és que tot i que no tinc un ordre concret de quines són les rutes que més o menys em van agradar el que tinc clar és que Heaven's Feel és la ruta menys convencional, per dir-ho d'alguna manera, per com bona part de la ruta tenen importància les escenes sexuals. Pel poc que recordo (la memòria és el que té i el que recordo més de la novel·la visual és la meva exasperació llegint-la, la veritat, i el meu odi pel Shirou, això també) no els hi queda una altra que donar certa importància al tema així que com decideixin ignorar-ho serà una mala adaptació per entendre tot el drama de la Sakura... Que en fi, que és la primera pel·lícula del que crec que pretén ser una trilogia (flipo amb la de peles que estan fent amb la franquícia...) i suposo que en aquesta potser encara no toca, però en qualsevol cas tinc verdadera curiositat per saber si optaran per fer-ho explícit o no o si directament reconduiran la història. En qualsevol cas, el graciós del tràiler és que la Sakura només apareix tres o quatre segons i la resta és batelletes, que al cap i a la fi això i els monòlegs sobre la pseudo-moralitat són el que venen la franquícia, suposo. En fi, no vull treure més bilis perquè crec que a vegades em passo pel meu odi per Fate i vaja, entenc que pot ser entretinguda, ara bé, que us quedi clar em nego a veure la pel·lícula a no ser que em paguin (lol és broma, però de moment no tinc cap interès a part de la curiositat morbosa i veure com reacciona la gent). Ara bé, abans d'acabar l'anima Ufotable que en teoria ha fet molt bona adaptació de UBW així que qui sap, potser l'adapten tal qual o la milloren, qui sap. Jo només recordo que em va semblar que en el fons l'obra sudava de la Sakura i només veiem el patiment sempre mediat per les ànsies salvadores del Shirou així que en fi, se'm va fer força molest tot plegat.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Mahoutsukai no Yome.
Aquest és un dels altres animes que està generant força expectació i que ja ho va fer amb les seves oves. El manga també és força popular i jo el tenia pendent des de fa temps, però per algun motiu estrany em donava la sensació que no m'anava agradar. Suposo que hi té força a veure que cada cop tinc més reticències amb la fantasia. Tanmateix he de dir que els mangues d'aquesta temporada estan demostrant-me el contrari ja que el cert és que m'ha entretingut força i tinc ganes de seguir llegint. De nou, tampoc és una obra que m'hagi enamorat completament, segueix semblant-me flipant que tot i que la noia sigui una pobre desgraciada que ningú l'ha estimat en la seva vida s'adapti tan ràpid a la seva vida i sembli tan contenta tenint en consideració que ha estat venuda. I lamentablement el manga sembla que vol fixar-se més en la màgia i en les diverses formes d'aquesta que en la relació entre els dos protagonistes. Tanmateix, dit tot això en els 10 capítols que porto m'ha semblat una quotidianitat amb elements de màgia molt satisfactòria i que és força entretingut anar descobrint detalls del món a la vegada que ho fa la Chise així que de nou, tinc ganes de continuar a veure si m'avorreix o em segueix agradant.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Boku no Kanojo ga Majimesugiru Sho-bitch na Ken.
El meu problema amb aquest manga el resumeix bàsicament el títol que es tradueix per quelcom semblant a La meva nòvia és fidel i una verge puta. I m'haig de riure amb un manga que considera que una noia és “puta” per parlar constantment de bromes, dobles sentits amb contingut sexual tot i ser verge? De debò això és graciós? Doncs resulta que a estones ho és, hi ha moments on la comèdia basada en la broma sexual i la reacció del noi que fa el típic personatge de comèdia que respon amb “sentit comú” a les constants bogeries de totes les noies pot fer gràcia, i sóc la primera que les bromes sexuals li fan gràcia, però tinc el mateix problema que amb Shimoneta (tot i que en un principi l'anime intentava fer coses interessants) o encara pitjor amb Hajimete no Gal. Podem deixar de fer graciós que una dona parli de sexe, deixar de pintar-la d'excèntrica i ajudar a crear aquest tipus d'hilaritat que pressuposa que el noi en part gaudeix de la situació per com les noies, que normalment no parlen de sexe, de sobte ho fan constantment només en relació a ell? Perquè sí, totes les referències sexuals en general van cap a ell, fins i tot diria que les yuri que té el manga estan sempre per la resposta d'ell i en fi, em frustra. Diria que també ens trobem el mateix en el cas de Gyaruko-chan wo Oshiete però en aquest cas que siguin tot noies tot i que a vegades tingui un to fins i tot de vergonya i curiositat davant la sexualitat i el cos em sembla un enfocament més interessant i tot i que tinc algun problema per l'enfocament de certes qüestions i els estereotips que usa tot i que el missatge vulgui ser positiu per com no es corresponen amb la realitat en el fons no crec que ajudi a eradicar-los, el cert és que li tinc més afecte i crec que ho fa millor. I amb Seitokai Yakiundomo crec recordar que el centre de totes les bromes era el noi i es feia un harem, com en aquesta de la que us parlava, però té bones crítiques i com només vaig llegir pel comentari de la temporada anterior cinc capítols, no tinc gaire a dir, l'humor em va fer gràcia en algun cop però crec que no vaig arribar a entrar-hi del tot però era menys fanservicera que els 10 capítols d'aquesta que he llegit, si no recordo malament. Tornant a Boku no Kanojo (...) el cert és que en els capítols que he llegit només surten 3 noies i en la portada de l'anime en surten unes cinc o sis així que té pinta de que el harem augmenta i de ser molt mal anime/manga. Tot i que com sempre suposo que algun dia continuaré amb el manga.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Inuyashiki.
Tinc pendent llegir el manga sencer però com està acabat ho vaig postergant. En qualsevol cas fa força temps que vaig llegir el primer volum i el cert és que tot i que em va agradar em va fer la sensació de que tot anava a una velocitat massa elevada pel meu gust. D'altra banda, tot i que el drama de l'home vell m'interessava tinc la sensació de que el manga anirà més cap a la part de ciència-ficció i d'acció i que deixara enrere el drama. De nou, només parlo de prejudicis i tinc veritable curiositat de llegir el manga sencer quan per fi pugui liquidar la llista de pendents de mangues que tinc en físic o que han acabat i seguia des de fa temps, que ja aviso que és llarga. En fi, li tinc ganes i em sap greu no haver llegit el manga aprofitant que feien l'anime, però no em dóna la vida per tot...
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).

Sense contacte amb l'original.
Kekkai Sensen Segona temporada.
Crec que la primera temporada d'aquest anime també té els seus fans que l'esperen amb ganes però jo no tinc ni idea de què tal està (tot i que em mola força l'opening de la primera temporada, sí, conec força openings d'animes que no he vist perquè és una de les meves aficions de les que no sé si sentir-me gaire orgullosa, en fi, xorrades meves). En qualsevol cas, el cert és que aquest anime es basa en un manga per la qual cosa hauria d'haver-lo llegit, però com està acabat i això significaria fer ressenya i abans em llegiria el d'Inuyashiki... Doncs, res, que la vagància és molt dolenta i no us la recomano. En qualsevol cas em queda pendent llegir el manga i suposo que en algun moment ho faré, així que per parlar sense coneixement de causa, callo.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).

Ousama Game The Animation.
Un altre que li tenia curiositat al manga tot i que en aquest cas el manga també és una adaptació ja que l'original és una novel·la feta per ser consumida per mòbils. Això, normalment, vol dir prejudicis de mala qualitat suposo que en quelcom equiparable a Wattpad o als fanfics, massa gent té la idea preconcebuda que són obres plenes de faltes d'ortogràfiques amb moltes estupideses, i sens dubte, hi ha obres que seran així i diria que com passa a totes bandes però és cert que la democratització de publicació en espais com aquests fa que no hi hagi cap tipus de filtre ni tan sols ortogràfic però em fa molta ràbia l'elitisme amb el que es miren aquests espais, la veritat. En qualsevol cas he sentit a dir que el manga no és gaire bo, que té un final qüestionable i té una continuació. Tanmateix, és una situació on un grup de gent es veu obligada a actuar de certa manera i cada cop es veuen obligats a fer coses més extremes i jo en el seu moment era molt fan d'aquest tipus d'argument, i tot i que ara he quedat molt decebuda amb la majoria de les històries d'aquest tipus (bàsicament em refereixo a històries on els personatges siguin portats a extrems psicològics/físics i com van degenerant) però em segueixen despertant una curiositat morbosa important i m'entretenen força així que tinc curiositat. Ara bé, no crec que vegi l'anime i tinc la sensació de que no valdrà gaire la pena, però de nou, prejudicis.
Interès previ: Baix (tot i que crec que em crida més l'atenció el manga, en el fons sent adaptació tant m'és i podria veure'm l'anime, tanmateix amb el poc temps que tinc no és una prioritat).
Gintama.
Tinc poc a dir d'una temporada nova de Gintama, a part de que tinc forces ganes de llegir el manga però mai trobo el moment i com en teoria està prop del seu final estic esperant-me a que acabi per posar-m'hi. No sé si ho faré d'aquí a molts anys perquè tinc massa pendents o com anirà la cosa, però la qüestió és que he llegit/escoltat tantes bones coses d'aquest anime/manga que li tinc moltes ganes, i en teoria té un fort component humorístic/paròdic així que té possibilitats d'agradar-me, espero. O almenys al MAL he vist que la comparaven en humor a Saiki Kusuo no Psi-nan que té un humor que normalment em sol fer bastant gràcia així que, de nou, tinc moltes ganes de posar-m'hi però amb el manga i crec que m'esperaré a que acabi si ho fa aviat com he llegit.
Interès previ: Nul (ja sabeu, em quedo amb l'original sempre que puc).
Love Live Sunshine 2,
No he vist la primera temporada tot i que vaig començar a jugar al joc que era força entretingut però no em va aconseguir enganxar del tot. En qualsevol cas, jo i els/les idols no tenim gaire relació i no tinc gaires ganes de començar amb tota la franquícia Love live. Segons tinc entès les temporades Sunshine no tenen res a veure amb les Love live a seques ja que segueixen un grup de noies diferents, però sincerament no tinc ara mateix cap interès de posar-me a veure això. En qualsevol cas és una franquícia que sembla molt potent a Japó així que entenc que continuïn fent temporades...
Interès previ: Nul (jo i les idols...)
Just Because.
Probablement un dels animes que més m'ha cridat l'atenció de la temporada. Ja sabeu que jo tot el que té pinta de romanç m'interessa veure-ho i en aquest cas concret de moment no hi ha gaire informació, és un anime original i no tinc ni idea si aconseguiran fer quelcom interessant, però de moment tant pels tràilers com per la premissa que en teoria tracta sobre l'últim any d'institut i potser ho enfoquin al dramatisme o almenys por/desconcert que causa el canvi d'etapa em crida l'atenció. A més, que canta la Nagi Yanagi i m'encanta la seva veu així que això també ajuda. En qualsevol cas aquest anime de moment el tinc en el punt de mira i com sempre estaré a la guait de les opinions que generi.
Interès previ: Alt – Mig (potser després sigui una gran decepció, però tinc curiositat, molta).
Kino no Tabi.
Tinc moltes ganes de veure l'anime antic d'aquesta franquícia (i mai trobo el temps, com sempre) però aquest modern encara no he acabat d'entendre si és un remake o adapten històries noves de les novel·les lleugeres (no sé si són novel·les o novel·les lleugeres però ja em perdoneu no saber-ho que el concepte em sembla una verdadera bajanada..). Em sembla estrany i curiós que decideixin torna a aquesta història amb aquesta nova adaptació però sembla últimament que l'anime té nostàlgia dels vells temps (o jo que em canso de veure previews per totes bandes de Sakura, de Ginga eiyu Densetsu o fins i tot fa un temps les de Sailor Moon). En fi, no sé, que potser si té bona repercussió m'entraran més ganes de veure l'antiga (o antigues perquè crec que hi ha sèrie i pel·lícules, no ho tinc gaire clar ni per on haig de començar, la veritat), i que l'opening el canta també la Nagi Yanagi, es veu que té feina la dona i jo m'alegro tot i que el poc que he sentit no m'ha convençut jo contenta si ella canta.
Interès previ: Baix (més que res perquè primer em molaria veure la versió antiga).
Dies Irae.
Si no fos tan vaga, tingués temps i sobretot ganes hauria fet l'esforç de llegir la part gratuïta d'aquesta novel·la visual. És una de les novel·les visuals que la gent esperava des de fa molt de temps, que té molts seguidors i que en general estava considerada una de les novel·les visuals més complicades de llegir en l'original/traduir, per la qual cosa no s'esperava traducció i la gent estava força emocionada amb el seu llançament. Jo, sincerament, tinc massa novel·les visuals pendents que em semblen més interessants i que aquesta tingui bona part del seu gruix en el gènere que la gent anomena chuuni i que per mi són batalletes amb gent molt motivada i cridant molt (mig broma, mig veritat) no fa que em cridi gaire l'atenció. Sens dubte, la tinc pendent, però hi ha coses que han sortit a steam que em criden molt més l'atenció (Subahibi, alguns otomes, Himawari, algun yuri...) i que vaja, encara tinc una llista molt llarga pendents de jugar que no hi ha manera de reduir-la i que valdrà més que no em posi a comprar si encara tinc tantes coses pendents. En fi, que vull llegir-la algun dia però poden passar molts anys. D'altra banda he de dir que l'anime té tota la pinta de que no serà una bona adaptació. D'acord, són prejudicis, potser els hi va bé, però jo de les adaptacions de novel·les visuals que segons la vndb tenen una duració de més de 50 hores no em fio. Vull dir, almenys espero que no tinguin la idea de fer 12 capítols (que serà el més probable) ja que simplement no sé com ho faran cabre, però tot i que tenir més capítols és un mínim per adaptar coses tan llargues les novel·les visuals acostumen a tenir el problema de les rutes. En aquest cas concret reconec obertament que no tinc ni idea de quin tipus d'estructura té l'obra així que potser m'equivoqui però les adaptacions de novel·la visual – anime sempre tenen que prendre decisions sobre quines rutes adaptar (si les tenen clar, ja m'enteneu) o si ho fan tot i ignoren el romanç o què coi fan i normalment sempre prenen decisions força discutibles. En qualsevol cas, a mi em fa la impressió que aquest anime serà com la majoria de les adaptacions de vn un anunci llarg per comprar la novel·la visual, però tant de bo m'equivoqui i facin quelcom que estigui bé o tingui repercussió i m'entrin ganes de jugar la novel·la visual. En qualsevol cas, suposo que hi haurà batelletes interessants de veure, qui sap. Edito, acabo de llegir que són 18 capítols així que vaja, millor que 12.
Interès previ: Nul (espero algun dia poder llegir l'original).
Osomatsu-san 2.
He sentit coses força positives de la primera temporada, sobretot del seu primer capítol i les parodies i com si no recordo malament el van censurar per les referències i ara costa més de trobar, però el cert és que no l'he vista i per tant descarto la segona temporada però tinc pendent la primera. Segons tinc entès l'anime es una mena de continuació/homenatge del Osomatsu-kun original que és dels autors de Doraemon i tot i que comparteix els personatges no caldria veure/llegir l'original o almenys la majoria de la gent crec que no ho ha fet, no sé, si sabeu del tema aviseu. En qualsevol cas, si tinc temps m'agradaria veure l'anime però òbviament no començaré amb la segona temporada. Tinc certa por de que potser sigui molt japonès, per dir-ho d'alguna manera, això sí, en el sentit de que no connecti amb l'humor o em perdi referències o alguna cosa.
Interès previ: Nul (la primera temporada li tinc certes ganes, jo sempre estic disposada a donar-li una oportunitat a qualsevol comèdia).
UQ Holder!: Mahou Sensei Negima! 2
Si entès això bé UQ Holder és el nou manga de l'autor de Love Hina i és continuació (no tinc clar del tot si és continuació o només comparteix coses) de Mahou Sensei Negima. Sincerament, en algun moment de la meva vida tinc pendent llegir alguns dels dos mangues que us he dit, però ho deixo gairebé per una altra vida. D'acord, tinc certa curiositat, però també tinc un record molt fosc de l'anime de Love Hina per no dir que el vaig odiar. Però en fi, la qüestió és que no tinc cap ganes de llegir un manga tan llarg per començar la continuació i menys per fer-vos aquesta opinió curta i insubstancial. I en fi, que això que em fa molt de pal llegir quelcom d'aquest autor però tampoc ho descarto completament, però sens dubte no començaré per la seqüela.
Interès previ: Nul (sent una seqüela d'un manga/anime que no he llegit/vist és fàcil d'entendre suposo).
Yuuki Yuuna wa Yuusha de Aru: Yuusha no Shou/ Yuuki Yuuna wa Yuusha de Aru: Washio Sumi no Shou.
Segons tinc entès, emetran no sé si alhora però almenys en la mateixa temporada, una temporada que funciona com a preqüela i una altra que ho fa com a seqüela. En qualsevol cas, tinc pendent veure la primera temporada ja que em produeix certa curiositat però tampoc és quelcom que tingui unes ganes boges de veure. He vist que la comparen força amb Mahou Shojo Madoka Magica, però com qualsevol anime de noies màgiques que tingui algun component que no sigui completament optimista i innocent el comparen amb aquest anime jo ja no sé que pensar. Vull dir, en el seu moment no vaig ser gaire fan de l'anime de la Madoka, amb el temps crec que guardo millor record ni que sigui per la música i l'animació, però la quantitat d'intents d'emular l'èxit d'aquest anime em fan certa por. En qualsevol cas, com deia, potser li dono una oportunitat més endavant.
Interès previ: Nul (la primera temporada potser la valoraria amb un interès de mig-baix).
Imouto sae Ireba Ii.
No em dóna bona espina. Suposo que tot el que tingui germanes en el títol em repel·leix (tot i que fa poc hi havia una d'un germà que era una comèdia molt simple, i sense rastres d'incest que no estava malament el mahua, la veritat, si us interessa Please take my brother away). En qualsevol cas, potser no està tan malament com pinta, i potser és graciosa i crec que si no recordo malament el protagonista és novel·lista i potser part de l'anime pel que sembla anirà de la tasca creativa amb un grup de gent que també es dedica això (il·lustradors, editors). Tanmateix, conservo els meus mals presentiments perquè l'autor de la light novel original també és autor de Boku wa tomodachi ga sukunai que recordo que en el seu moment vaig llegir un manga que l'adaptava (pocs capítols) i tinc un record força dolent del manga...
Interès previ: Baix (dubto que surti quelcom que m'interessi d'aquest anime, però mai se sap).
Juuni Taisen.
No em crida gens l'atenció. No ajuda que sigui acció, que cadascun dels personatges representi un membre del zodíac xinès per aconseguir un desig i que, en general, em sembli una premissa per veure batalles i poc més (potser podria interessar-me si els desitjos de cadascun fossin importants o aprofitessin per revelar la psicologia dels personatges, qui sap). En qualsevol cas, està basada en una obra de Nisio Isin, autor de les monogatari, per la qual cosa potser si sou fans d'ell us interessi més que a mi. I com sempre veuré crítiques i com li va a l'anime i pensaré en consideració si val la pena o no veure'l.
Interès previ: Baix (tinc certa curiositat, però poca...).
Itsudatte Bokura no Koi wa 10 Centi Datta.
Segons tinc entès això és una altra adaptació de la sèrie de cançons de Vocaloid fetes per Honeywork. Sincerament, recordo molt vagament que fa molt de temps vaig veure-les/sentir totes perquè era curiós l'entremat de relacions que feien. També sé que la primera pel·lícula que van treure adaptant les cançons tenia ganes de veure-la però es va quedar en això, en les ganes. En qualsevol cas no entenc molt bé en que consistirà aquest anime però abans veuria la pel·lícula, la veritat.
Interès previ: Nul (abans veuria la pel·lícula que us deia).

Saredo Tsumibito wa Ryuu to Odoru.
Us mentiria si digués que m'ha quedat clar de què coi va això. I sent dolenta diria que és una altra excusa per batalletes, però com dic, crec que seria molt injusta. Entenc que la màgia tindrà el seu paper important o la mena de màgia estranya més aviat ja que sembla que té quelcom a veure amb reaccions químiques i de nou, no sé que dir-vos de tot això. Ah sí, super-rellevant, un dels personatges es diu Sorel, com el protagonista de Roig i negre, serà una referència? Ho dubto molt, però m'ha fet gràcia. També caldria dir que es dediquen els dos personatges a fer encàrrecs de màgia i que com tinguin un mínim de química junts el més probable és que els emparelllin... És broma, bé, de fet no. En fi, el poc que conec de l'anime no m'interessa però veurem que en diu la gent.
Interès previ: Baix. (no vull descartar del tot, però no m'interessa gaire).
Dia Horizon.
Això és força graciós fins fa poc havia vist el tràiler, crec recordar, i m'havia semblat un anime genèric de fantasia que, qui sap, potser tenia alguna cosa interessant, però es veu que era una trolejada i es veu que l'anime només seran capítols curts de comèdia i que es veu que és un projecte d'aquests que tenen més d'un mitjà alhora (manga, anime, videojoc) i es fan publicitat mútuament. En qualsevol cas si com a anime de fantasia no em cridava l'atenció, ara encara ho fa menys.

Interès previ: Baix – Nul (dubto moltíssim que vegi això)
Animegataris
Un anime de clubs que va sobre anime. A primera vista podria funcionar, però en aquest tipus d'obra, més sent original i no tenint cap referència, tot i que sigui quelcom que hem vist mil vegades tot depen de com la portin, si aconsegueixen fer personatges carismàtics i bones dinàmiques de grups pot sortir quelcom decent, però vaja tampoc és que pinti especialment bé. Tinc curiositat per veure que diu la gent.
Interès previ: Mig – Baix (tinc curiositat i si surt un anime decent de clubs parlant d'anime potser el miri, algun dia llunyà...)
Tsukipro The Animation.
De nou, no m'assabento bé de les coses i em fa pal investigar. En qualsevol cas, aquest anime se suposa que és un anime musical protagonitzat per conjunts d'idols masculins basat en les cançons i que suposo que serveix per fer publicitat a les cançons, tenir seiyus que puguin agradar, una història no gaire interessant i poc més. En fi, que si us interessen més que a mi aquest tipus de productes comercials amb tot el que generen, doncs potser sigui entretingut, però sens dubte és una d'aquestes coses que no em criden gens l'atenció. I tot això ho dic perquè se suposa que té alguna relació amb un anime anomenat Tsukiuta i suposo que serà quelcom semblant al que he entès que era l'anterior, així que de nou prejudicis basats en prejudicis, però en això consisteix aquesta entrada, bàsicament.
Interès previ: Nul (potser hauria de posar baix-nul, però la veritat és que no, no em crida gens l'atenció...).
The iDOLM@STER Side M.
No conec res de la franquícia Idolmaster a part de que està basada en jocs (segons tinc entès de ritme) i aquesta versió és la masculina, no sé si la primera, però crec que sí, d'una franquícia que normalment era d'idols femenines. En qualsevol cas, de nou les idols i jo no hem tingut gaires contactes (per no dir cap ja que crec que algun sí que hauré tingut) i dubto que aquest anime m'animi (lol) a seguir provant amb el gènere ja que només puc pensar en un intent d'ampliar audiència i passar per caixa. Ja només falta que surti versió masculina de Love live. En fi, en qualsevol cas crec que aquesta segona franquícia té un número de ventes/seguidors molt bèstia a Japó així que suposo que els animes d'idols tenen força públic, però no és el meu cas.
Interès previ: Baix- Nul (em tempta posar directament nul ja que no sé que hauria de passar perquè veiés això, que de sobte fos una obra mestra, suposo...).
RoboMasters the Animated Series.
Amb aquest anime suposo que podríem dir que és la confirmació de que es fan animes de qualsevol tipus de disciplina competitiva ja que ens trobem amb un anime de competicions de creadors de robots, per dir-ho d'alguna manera. Crec jo que això funciona, en part, com a publicitat d'una competició que existeix de veritat, i suposo que seguirà la formula de qualsevol anime d'aquest tipus així que, sincerament, tot i que podria resultar en un producte entretingut i potser pots aprendre alguna cosa de creació de robots o curiositats sobre el tema, no em crida gens l'atenció.
Interès previ: Baix- Nul (no crec que el vegi, veuré que diu la gent).
Wake Up, Girls! Shin Shou
Un altre anime d'idols, us copio el que he escrit abans i acabem més ràpid? D'acord, faré un esforç això és una altra franquícia d'idols menys coneguda que la Love live que sembla ser reina i sobirana, que porta una quantitat de pel·lícules (crec que tres) i un anime (12 capítols) i segueix en aquesta nova aparició que encara no tinc ni idea de si és pel·lícula o sèrie i, sincerament, no m'importa. Dubto molt que em posi a veure tot això i abans em posaria amb sèries d'idols més conegudes, i de nou, encara m'estimo el suficient per no fer-me passar per aquest tipus de tortura. És broma, simplement dubto que a mi m'agradés això.
Interès previ: Nul (amb tantes coses a veure abans i gens de ganes us asseguro que no la veuré).
ClassicaLoid 2nd Season.
Vaig intentar veure la primera temporada o millor dit vaig veure el primer episodi ja que la temporada que l'emetien em va donar per començar tot el que feien i em va semblar una bogeria molt bèstia, precisament per això tenia curiositat per continuar-la però sincerament 25 capítols no animaven gaire, semblava una bogeria poc interessant i només per veure personatges que representaven compositors de música clàssica fent l'imbècil crec que no tinc suficient paciència per empassar-me-la. Sincerament, no tinc ni idea de com coi han fet una segona temporada.
Interès previ: Nul (no em genera interès).
Two Car.
Si abans amb els Robomasters us deia que hi ha animes de qualsevol disciplina competitiva aquí en teniu un altre exemple, carreres de motos amb sidecar o quelcom semblant. Sincerament que tot siguin noies i que facin parelles que sembla que tindran personalitats o tòpics de personalitats marcats (hi havia unes que anaven amb roba lolita, altres amb roba més masculina i tal) em fa pensar que això serà un anime típic de noies mones fent coses mones en el qual probablement hi haurà fals yuri amb les curses com el centre. En fi, que no em crida l'atenció i dubto que sorgeixi res que em pugui interessar d'aquí, però veuré que opina la gent.
Interès previ: Baix- Nul (no crec que el vegi, veuré que diu la gent).
Dynamic Chord
Basat en un otome d'idols que ha tingut diverses continuacions/fandisc (però quin otome no té continuacions/fandisc?, de debò que hi ha una seqüelitis molt aguda i preocupant a més de molt poques empresses que facin otomes en comparació amb el mercat d'eroge, o aquesta és la meva sensació, sempre hi ha coses més independents i normalment més interessants, suposo, en fi, és igual, no anava d'això, l'entrada). En qualsevol hi ha un projecte de traducció al anglès de la novel·la visual original feta per fans i si tirés endavant no m'importaria jugar-la (tot i que preferiria provar Uta-prince sama, que també és d'idols, però de moment no hi ha traducció ni projecte) però l'anime té tots els números d'acabar sent merda. Vull dir, tampoc crec que la novel·la visual original tingui la gran pinta però potser és entretinguda però les adaptacions d'aquest tipus acaben gairebé sempre malament així que no, no el veuré...
Interès previ: Baix- Nul (no crec que el vegi, veuré que diu la gent).
Taishou Chicchai-san.
Una adaptació d'una novel·la visual yaoi (o shonen ai, no sé, homes homosexuals, m'enteneu) que no coneixia (bé, més aviat que en algun moment li vaig fer cas i després la vaig oblidar, per ser exacta) i vaja, sembla que hi ha un projecte de fantraducció però sembla que és parcial i sens ànims de continuar. Una llàstima perquè la novel·la visual em crida l'atenció i m'agradaria poder llegir-la (tampoc em moro de ganes, simplement curiositat) però dubto que s'arribi a completar la traducció, en qualsevol cas dubto que l'anime surti decent, però mai se sap, estaria bé no ser tan derrotista, suposo.
Interès previ: Nul (no crec que el vegi, m'agradaria poder llegir l'original).
Love Kome: We Love Rice 2nd Season.
Crec que vaig dir-vos fa dues temporades o no sé (no tinc ganes de mirar-ho, sóc gandula, ho sento) que tenia molta curiositat per veure aquests curts per l'estupidesa de la premissa, perquè em semblava d'aquestes coses que només es veuen per tenir la imatge de que a Japó fan coses rares i perquè simplement bishonens que representen arrós. En fi, que us ho vaig dir mig de conya mig de veritat perquè a mi veure coses dolentes/rares em fa gràcia de tant en tant però després de veure que al myanimelist té un suspès de mitjana i que volen fer una segona temporada i que sóc molt vagància i tinc poc temps dubto que acabi veient-la, potser i només potser si tingués ganes de fer una altra entrada d'animes curts m'animaria a veure-la però encara tinc una a mig fer així que dubto que això passi.
Interès previ: Nul (simplement em fa pal gastar temps per veure coses dolentes/rares).
Sengoku Night Blood.
Si no estic equivocada això es basa en un joc de mòbils tipus otome, no sé exactament la jugabilitat, no està a la vndb així que no sé si tot és novel·la visual però vaja, daiting sim, otome, no sé els gèneres i els problemes és igual, que estava tenint cert èxit i que té molt mala pinta. Vull dir sembla un estereotip amb potes, època sengoku per tant tots els personatges de sempre del període, vampirs, o quelcom semblant que es redueix en les escenes suposadament sexis dels personatges xuclant sang a la protagonista (Hakuoki, que ha fet molt de mal, vaja...) i res més. De debò, només de llegir la sinopsi fa por i segur que l'adaptació de l'anime és pitjor. En qualsevol cas, potser m'equivoqui no ho sé i no m'importaria jugar al joc si el traduïssin cosa que dubto però mai se sap ja que últimament amb el tema de les traduccions em puc esperar qualsevol cosa.
Interès previ: Nul (no té bona pinta...).
Nekopara.
Flipo que al final hagi aconseguit l'ova. No sé si ho sabeu però això va sortir amb els diners que van sobrar del Kickstarter ara no recordo si de la traducció de la novel·la visual o de què exactament però jo segueixo flipant que això tingui tants de fans quan és bàsicament, segons tinc entès, un eroge cutre de noies-gats a qui pots follar-te, fi. En qualsevol cas, tinc la novel·la visual pendent per morbo i perquè em vaig comprar un conjunt de novel·les visuals que estaven reduïdes de preu que incloïa unes quantes d'aquesta franquícia però sincerament tinc poques ganes i només una lleugera curiositat per veure com de dolent és. Qui sap potser siguin prejudicis i ens trobem davant una obra mestre. En qualsevol cas si hi ha una cosa a dir al respecte de Nekopara és que és probablement una de les cares més visibles quan parles de novel·les visuals i sens dubte sóc la primera que reconeix que és un gènere nascut del porno, però és depriment que només es conegui això del gènere, la veritat.
Interès previ: Nul (algun dia provaré l'original, algun dia...).

Infini-T Force.
Crec que això és un anime de superherois que agafa personatges de diferents franquícies de superherois i les posa totes juntes (i això té un nom i ara no em surt i ploro desconsolada...). La qual cosa em fa pensar que apunta cap a un públic nostàlgic d'aquests superherois que jo no conec ni de nom i que, vaja, si us desperta interès endavant, suposo. Ah sí, i dir-vos que té CGI d'aquest que a tothom li encanta dir què és una merda i queixar-se així que no sé, si us molesta doncs ignoreu l'anime. En qualsevol cas no és un anime que pensi veure, no tinc cap interès en el que pugui oferir i més si té referències tan clares a coses que no conec en absolut.
Interès previ: Nul (no és un anime que m'interessi, massa coses que no conec juntes i que no m'interessen).
Omiai Aite wa Oshiego, Tsuyokina, Mondaiji.
Un altre anime basat en un manga que no he pogut trobat com em va passar crec fa dues temporades amb el manga del monjo. Dic això del manga del monjo perquè és el mateix estudi que va animar l'altre manga i es tracta també d'un manga enfocat per dones adultes (josei, vaja) que és de contingut eròtic. Si voleu que us digui la veritat a mi aquest tipus d'obres directament pornogràfiques m'interessen per indignar-me a gust amb els rols de gènere que s'estableixen, així que sempre tinc certa curiositat per llegir aquests mangues. En qualsevol cas em sembla molt hipòcrita com obres hentai dirigides en teoria cap homes tenen puntuacions i valoracions altes i tota obra que suposadament estigui dirigida a dones, d'una qualitat igual de pèssima acostuma a tenir pitjors valoracions i opinions en general, i sens dubte, una cosa no treu l'altre, segur que és pèssim i us dic sense veure'l així que sí, prejudicis. En qualsevol cas si trobés el manga potser me l'acabava llegint però sens dubte no és una prioritat.
Interès previ: Nul (algun dia provaré l'original, algun dia...).
Haikara-san ga Tooru Movie 1: Benio, Hana no 17-sai.
La veritat és que em fa molta ràbia que els mangues shojo clàssics costin tant de trobar traduïts. El cert és que aquest manga ja ha tingut diverses adaptacions i aquesta és una més en format pel·lícula, però em fa ràbia no poder llegir el manga ja que té força bona pinta o almenys sembla ser el tipus de manga que em podria agradar amb un romanç històric i amb una protagonista que almenys diuen que té caràcter. També és cert que és molt probable que m'acabés mosquejant amb algun tema, però com de moment no el puc llegir i tot i que m'ha donat la bogeria de descarregar-lo en japonès per practicar de moment el meu nivell és massa baix, doncs res, a esperar un miracle (o sigui que aprengui japonès o que me'l tradueixin...).
Interès previ: Nul (algun dia provaré l'original, algun dia...).
Guro: Vanishing Line.
Segons he entès garo és el nom d'un conjunt d'animes que comparteixen alguna cosa (encara no m'ha quedat clar el què, algun personatge crec) però que es poden veure independentment i dels quals jo no havia sentit parlar en la vida. Però el tràiler sembla que ens trobem, de nou, amb un anime centrat en l'acció, i pel que sembla ben animada i ara si sabés alguna cosa d'estudis d'animació us diria que Madhouse em sona que és un estudi força competent, però sincerament ni idea. En qualsevol cas, a mi no em crida gens l'atenció i la sinopsi de gent que s'ajunta per buscar el germà perdut tampoc crec que li treguin gaire suc, però veuré que diu la gent.
Interès previ: Baix- Nul (veuré quines opinions rep.)
Urahara.
Un altre anime del que no he estat capaç de trobar manga original, en aquest cas webmanga. Sembla una xorrada molt bèstia per com són noies que tenen una botiga a Harajuku i venen els aliens i volen lluitar contra ells, però si està enfocat des de la comèdia no m'importaria llegir el manga, la veritat, així que qui sap amb una mica de sort si és decent i guanya certa estima del públic potser algú es decideixi a traduir-lo i jo potser m'animi a llegir-lo. Em sembla força agradable a la vista el color i alhora el trobo que potser és massa pastel, i m'embolico jo sola en les meves pròpies opinions contradictòries així que millor no li donem més voltes.
Interès previ: Baix- nul (m'agradaria poder trobar el manga si resulta ser quelcom decent...).


Per fi he acabat l'entrada, de debò que no és sa escriure aquestes coses, no sé perquè ho faig però suposo que em mola obligar-me a fer entrades així i sobretot obligar a llegir-me els mangues en els que es basen...

Fins aquí el meu avorriment.