martes, 28 de marzo de 2017

Paranoies RiKanna 47: Impressions prèvies a la temporada de primavera 2017 d'anime

Temporada primavera 2017
No sé si arribaré a publicar aquesta entrada, òbviament si la veieu i la llegiu doncs sí significa que he decidit publicar-la, tanmateix, enteneu-me que tot i que no tingui gaire sentit prefereixo començar amb aquest “metadiscurs” sobre les característiques d'una possible entrada pel meu blog. En aquest sentit, he decidit que com no tinc gaire feina (que es noti la ironia, si us plau) i porto un temps volent fer alguna cosa més basada en “l'actualitat” podia fer la típica entrada que veiem en blogs/canals de dir els animes que es veuran en una temporada d'anime. Tanmateix, vull introduir una diferència, del que vull parlar no és d'anime sinó dels mangues en els que es basen la majoria d'animes de cada temporada. Tot i això he decidit barrejar aproximacions complerts (és a dir he llegit tots els capítols que he trobat) juntament amb els contactes esporàdics amb certes obres, i fins i tot prejudicis d'obres de les que no sé res. No sé si seguiré fent aquest tipus d'entrada ni si acabaré l'entrada però vull provar-ho. I òbviament les opinions expressades aquí són la majoria, sinó totes, mutables.
Contacte complet amb el que he trobat de l'obra original.

-Fukumenkei Noise. El manga en el que es basarà l'anime és l'únic (crec) que porto llegint des fa temps ja que és un shojo que vaig trobar fa temps probablement o com a recomanació de mangues similar a un altre (el myanimelist fa que els meus pendents augmentin, sempre) o perquè estaria entre els més populars de mangahere o mangafox i com a shojo que és vaig decidir donar-li una oportunitat. A més, a més, tinc especial predilecció per qualsevol tipus d'obra anime/manga que vagi de música ja que m'atreuen de bones a primeres així que un punt a favor d'entrada. En qualsevol cas, és un shojo amb un triangle amorós que he de reconèixer que em fa patir innecessàriament perquè estic molt decantada per un dels nois i he d'admetre que ha aconseguit que els personatges em caiguin mínimament bé. Ara bé, és molt exagerada la manera que tracta la música i en particular la veu de la Nino que és un dels detalls pels quals estic mitjanament interessada en veure l'anime pel fet de veure com plasmaran la seva veu així que el més probable es que si no veig l'anime almenys escoltaré l'ost o algun fragment perquè tinc curiositat. No és que sigui res de l'altre món o especialment remarcable i el PV que he vist l'animació no m'ha acabat de fer el pes, manté en certa manera l'essència del dibuix original del manga però el que en el manga no és habitual però d'alguna manera no està del tot malament en el pas a l'anime crec que quedarà massa deformat si té el nivell del tràiler, clar. En qualsevol cas és un manga entretingut i si us agrada el manga shojo i teniu predilecció o us ve de gust llegir un manga de música us pot entretenir (tot i que teniu molt millors opcions en mangues de música i romanç...).
Interès previ en l'anime: Mitjà – Baix. (curiositat de com l'adapten musicalment però poc més)
-Starmyu 2nd Season. Si us poseu a buscar o us ve de gust hi ha al blog una ressenya sobre aquest anime, òbviament sobre la temporada que s'ha emès, ja m'enteneu, jo i la meva poca precisió. Així que l'ideal seria no parlar-ne però en fi a mi m'agrada repetir-me, la qüestió és que la primera temporada em va semblar la xorrada més grossa que havia vist en temps, amb el pas del temps he anat pensant en l'anime com un simple anime més d'idols masculins en aquest cas, o almenys això és el que imagino ja que no he consumit molts productes d'aquest tipus tant de noies com de nois idols. En qualsevol cas una es pregunta si era necessari fer una segona temporada i sobretot si va tenir tant d'èxit com per fer-ne una nova. En fi, misteris, potser la vegi en un futur ni que sigui per curiositat i per escoltar cançonetes cutres i balls que encara ho són més, a més d'idealitzats fins a extrems. En fi, deixeu-me odiar-la una mica i aquestes coses.
Interès previ en l'anime: Mitjà – Baix (no m'importaria veure'l per riure)

-Hinako Note. La història d'una nena que és contractada de forma il·legal per fer un treball força dur amb una baixa remuneració i que ella accepta feliçment alienada com està de la societat i desconeixedora totalment dels drets laborals i de que probablement no tingui edat per treballar. O el que és el mateix una noia que feliçment treballa de espanta-ocells ja que per algun motiu desconegut els animals van sempre cap a ella i li donen fruites i verdures a canvi d'això. Sincerament només he llegit un capítol del manga que és tot el que he trobat i és una de les xorrades més grosses que he llegit per posar moe. La nena tímida que es veu que anirà a la ciutat i trobarà un seguit d'amigues amb les que segons el MAL faran un club de teatre. El manga és un 4-koma així que es llegeix força ràpid i de nou, no m'importarà seguir llegint si l'actualitzen però és una xorrada molt gran que sembla que només té com a finalitat el moe i si em poso a llançar hipòtesis el fals yuri (o fanservice, yuri que no ho és realment, yuri-bait o com li volgueu dir, m'enteneu).
Interès previ en l'anime: Nul – Baix (tot i que com dic si m'actualitzen el manga el llegiré l'anime passo).

-Oushitsu Kyoushi Haine. D'aquest manga he llegit tot el que he pogut trobar en anglès (o més aviat el que m'ha sortit disponible fent una cerca fàcil ja que tampoc he tingut ganes d'investigar) i sincerament tot i que com a comèdia pot tenir algun moment divertit és molt passable. De moment en els sis capítols que he llegit només veig que serà una interacció entre el mestre i els quatre alumnes que cada qual és més particular que l'anterior. No sé si tindrà en el futur alguna escena que inciti a pensar en que la relació entre el professor i algun alumne tingui certa “profunditat” (o tots, ha, ha i aquest “profunda” m'ha sonat malament fins i tot a mi però no malpenseu, vaja, segur que no arribem a aquests nivells de “profunditat”, de debò pareu-me amb les xorrades) però de moment no s'ha donat el cas i la poca comèdia que hi ha no m'ha semblat especialment graciosa així que en fi no tinc gaire interès per no dir gens.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (molt tindria que canviar la cosa per veure'l, seguiré llegint el manga si actualitzen més capítols però sense gaire ganes...)


Contacte fallit/parcial amb l'obra orignal.

-Shingeki no Kyojin 2. Probablement l'anime que sentirem comentar a tothom i la qual cosa em recorda que hauria de tornar a intentar-ho. M'agrada estar més o menys al cas dels animes/mangues més populars així que tinc l'obligació moral de llegir el manga, el meu problema és que vaig llegir-ne uns 25 capítols aproximadament i se'm va fer molt pesat. Admeto que tinc problemes amb el shonen i que a mi més que les batalles amb els titans, que poden ser molt espectaculars i tot el que vulguis, m'hagués interessat més detalls del món o dels personatges. Tanmateix segueixo tenint intenció de tornar a intentar-ho, ni que sigui per la fama que té el manga/anime i per estar en allò més mainstream.
Interès previ en l'anime: Nul (hauria de veure la primera temporada i privilegio la possibilitat de llegir el manga de nou)

-Boku no hero Academia 2. Suposo que aquesta segona temporada també tindrà els seus fans tot i que em dóna la sensació que aquest anime/manga s'esperava que tingués més fama i no ha acabat de resultar tot el que es podia. El meu contacte amb aquest producte és amb el manga del que porto uns 60 capítols i se m'està fent també força pesat. El principi, cosa rara en mi i els shonens, se'm va fer sorprenentment entretingut però lamentablement a mesura que he anat llegint més tot i que els personatges no em cauen malament del tot (que vulguis que no sempre s'agraeix) he de reconèixer que se'm fa pesat, el segueixo llegint però amb molta calma.
Interès previ en l'anime: Nul (hauria de veure la primera temporada i ja em costa llegir manga)

-Boruto. Diguem-ne que el meu contacte amb Naruto es redueix a 20 capítols que vaig veure de l'anime més o menys farà no sé quants anys però encara em descarregava els animes i... en fi, sé que encara molta gent que segueix descarregant però jo em vaig passar fa molts anys a veure les coses online (ho sé no us interessa però d'això va l'entrada) i la qüestió és que no tinc gens d'interès en la seqüela d'una cosa que no he vist ni llegit. Ara bé aprofito la ben entesa per proposar-me algun dia llunyà llegir-me Naruto sencera, de nou només tinc un interès purament enciclopèdic (si això té algun sentit), però com tot a la meva vida, serà dintre de molt perquè s'acumulen els pendents...
Interès previ en l'anime: Nul (hauria de veure tot el Naruto original i privilegio la lectura del manga en algun moment llunyà, moolt llunyà)

-Kyokai no Rinne. (3 temporada). Vaig començar a llegir el manga fa prou temps i també fa aquest temps que la vaig deixar abandonada. Crec recordar que vaig voler-la llegir per ser la nova obra de Rumiko Takahashi, reconec que tinc un problema amb l'autora i tot i que en el seu moment era molt fan de Inuyasha o de Ranma 1/2 i encara els hi guardo cert afecte ni que sigui perquè van ser dels primers animes/manga que vaig veure/llegir, el cert és que ara no m'acaben de convèncer i sincerament tot i que em plantejo llegir algun dia els dos mangues que acabo de dir (els dos els he començat i tinc algun volum a casa) el cert és que em fa pal. Però en fi, al que anava Kyokai no Rinne crec recordar que se'm va fer força simpàtica però que acaba resultant-me força repetitiva, ni idea però no m'importaria tornar a intentar llegir-la tot i que crec que el manga que em ve més de gust llegir de l'autora és Maison Ikkoku però no sé si ho faré dintre poc (spoiler, no, no ho faré...)
Interès previ en l'anime: Nul (hauria de veure dues temporades i privilegio llegir el manga algun dia, també llunyà, suposo)
-Clockwork Planet. (light novel). Per fer aquesta entrada he decidit llegir el manga adaptació de la light novel hi ha uns 27 o així capítols en anglès però jo he decidit que tampoc cal forçar-me a llegir-ho tot, el primer capítol m'ha semblat molt estúpid, ni que sigui pels personatges i la seva dinàmica així que dubto que m'interessi per l'anime o qualsevol cosa. O sigui de debò, un protagonista que només sembla interessar-se per la tecnologia i que té una habilitat especial d'entendre coses “escoltant” però li fan bullying i que decideix reparar una noia-androide (de fet el terme es ginoide, el que ajuda la viquipèdia) la qual, agraïda decideix ser la seva serventa i jurar-li lleialtat eterna i n'he tingut prou (a més en el pacte de lleialtat per algun motiu que no entenc llepa la mà del noi). En fi, al final del primer episodi et fan certa antelació de cap on anirà el manga i no m'ha cridat gens l'atenció.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (dubto que el vegi, sincerament)

-Rokudenashi Majutsu Koushi to Akashic Records (light novel). He fet el mateix que l'anterior hi ha una adaptació manga i en aquest cas n'he llegit 4 capítols i vaja, al seu favor puc dir que m'ha enganxat el suficient per passar del capítol 1. Tanmateix en contra seu tinc problemes amb els seus personatges tenim el professor carismàtic (amb passat tèrbol de per mig i la seva relació curiosa amb la màgia) i les dues germanes una tsundere i l'altra amable i servicial. Sembla prou entretingut i no m'importaria seguir llegint un pel més però sincerament, tampoc crec que sigui ni res innovador i no sé com s'ho arreglaran però imagino que això evolucionarà cap a lluites entre mags i tal totes probablement protagonitzades pel protagonista, que almenys és professor i no alumne, però poc més a dir. Bé, sí, fanservice, òbviament, de forma tan estúpida que a part del uniforme estrany de l'escola de màgia, en el primer capítol ja veiem a les noies canviant-se de roba i el professor entrant a la classe per error... En fi, molt prescindible.
Interès previ en l'anime: Baix (dubto que el vegi però tinc una curiositat, molt petita això sí).

-Sakurada Reset (light novel). També he llegit una adaptació a manga però només té dos capítols traduïts. No acabo d'entendre cap on anirà l'anime perquè tot i que entenc que és un anime de resoldre casos mitjançant el poder de viatjar amb el temps, i per tant seria un anime més o menys episòdic, sembla que l'anime vulgui tractar d'un cas concret i no sé jo si és el mateix que se suposa que adapta el manga que he llegit (el principi del manga millor dit) o que faran. En qualsevol cas, suposo que dependrà de l'interès del “cas” si es pot dir així, no sé com utilitzaran els poders especials ja que almenys en la part de manga que he llegit són més una eina curiosa per recol·lectar informació que una altra cosa i sobre els personatges tampoc m'han semblat gaire memorables en aquest primer contacte. Tanmateix, tinc certa curiositat, veuré que en diu la gent.
Interès previ en l'anime: Mitjà – Baix (tinc curiositat però em fa pal i crec que seria una decepció si el veiés finalment)

-Zero kara Hajimeru Mahou no Sho (basada en light novel). El títol és plagi! Segur que no, però crec que aquí algú ha vist l'oportunitat de confondre fans. En qualsevol cas, no m'interessa gaire de bones a primeres i esperaré amb curiositat a veure si es fa mínimament popular o no, crec que a la gent en general l'interessarà més que a mi ni que sigui perquè és fantasia però sincerament no tinc ni idea de que anirà exactament a part de la sinopsi així que pot ser qualsevol cosa, veurem.
Edició: he llegit cinc capítols d'un manga que adapta la light novel i sincerament no m'ha agradat gaire. Una parella d'una bruixa (amb pinta de nena òbviament i que ja ha tingut moment de fanservice en els cinc capítols) i una mena de bèstia que parla i que és mig humana viatgen buscant un llibre màgic, sincerament no tinc cap mena d'interès en la trama i els personatges i al seva interacció on la noia sempre juga amb la idea del romanç no m'ha atret gens així que dubto tornar a tenir cap mena de contacte amb això, però mai se sap.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul. (dubto que el vegi)

-Souryo to Majiwaru Shikiyoku no Yoru ni... He llegit dos capítols en japonès. Ho he fet amb ànims de practicar i amb molta ajuda de traductor perquè els kanjis són un invent del diable i tots ho sabem almenys els que intentem aprendre japonès. En qualsevol cas el manga és pur sexe amb una història d'amor d'allò més ridícula i sincerament tota la situació (o més aviat la part que entès ja que m'he perdut certa qüestió que no he acabat d'entendre pel japonès) em sembla d'allò més estúpida fent que la protagonista em semblés la típica noia de josei amb sexe que es deixa emportar pel que succeeix i simplement no té cap mena de personalitat. No tinc cap interès i no sé si continuaré llegint el manga en japonès perquè és força difícil i no crec que sigui bona idea per ningú com jo que encara tingui poc nivell (sobretot comparant que hi ha molts mangues amb furigana que et faciliten la vida). Això sí, em sembla curiós que adaptin aquest manga ja que mangues eròtics dirigits a dones no és quelcom que s'adapti cada dia.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (dubto molt que el vegi).

Natsume Yuujinchou 6. (manga). Últimament han anunciat dues temporades més o menys seguides d'aquest anime i el cert és que té una quantitat de fans respectable i tothom sembla que està més o menys enamorat de l'anime. D'acord, potser no sigui tant, però si que és cert que en general tenia molt bones crítiques així que portava temps amb la idea de començar a llegir-lo, per fi ho he fet i el cert és que està prou bé però com sempre em sol passar l'estructura episòdica fa que no em convenci del tot. Tanmateix tot i que he llegit pocs capítols (quatre exactament) tinc pensat continuar el manga si en algun moment tinc temps. La vida no em dóna per tot el que vull fer. Tanmateix l'anime no m'interessa gaire, més que res perquè ja porten sis temporades i de moment no m'ha despertat la suficient curiositat per veure què tal l'adapten.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (em quedo llegint el manga i a veure si vaig avançant en la lectura).

-Renai Boukun. La meva primera impressió del manga, tot just llegint dues o tres pàgines és ara mateix OH déu meu una paròdia de Death note? De debò calia un “kiss note”, veurem com progressa... tot i que dubto que ho faci “adequadament” (en fi, xorrades meves). D'acord, he avançat quatre capítols i reconec que almenys té el mèrit de que els personatges (les noies sobretot) cada qual està més boja que l'anterior, ara bé m'avorreix força i l'estructura de harem no fa que m'agradi gaire per no dir gens, no he connectat amb el que passa i en certa manera (no pregunteu perquè) em recorda a Kami nomi zo shiru sekai, almenys el principi de gent posant-se en mig de relacions per emparellar gent, de nou no sé a que ve la comparació però si voleu explicacions pregunteu a la meva ment (en fi, el que té tenir son...) En qualsevol cas, porto uns quatre capítols i no crec que la cosa millori gaire però és probable que continuï llegint, tot i que molt lentament. Per cert reconec que em fa prou gràcia la noia que li agrada emparellar nois.
Interès previ en l'anime: baix – nul (si segueixo llegint el manga ja serà molt...)

-Busou Shoujo Machiavellianism (manga). He llegit cinc capítols de moment i crec que n'he llegit massa. Acabaré de llegir els que n'hi han perquè només hi ha onze però sincerament em sembla una xorrada grossa. Bé, sent sincera més aviat és simplement un gènere que no m'atreu gaire, l'acció combinada amb personatges que no m'han semblat gens interessant i una estructura del que suposo que esdevindrà un harem han acabat per fer que tot plegat sigui molt poc del meu interès. En fi, si us atrau aquest tipus d'història suposo que us pot entretenir, però poc més.
Interès previ en l'anime. Baix – nul (no el veuré).

-Tsugumomo. (manga). També només m'ha donat temps de llegir cinc capítols i aquest manga crec que ja té traduïts uns 90 la qual cosa fa que em faci molt de pal continuar-la i em plantegi seriosament abandonar-la. Una comèdia ecchi amb tocs sobrenaturals amb les típiques escenes d'aquest tipus d'obra (oh, de sobte unes calces, quina novetat, què interessant, oh ara es banyen junts, oh la noia viu a casa del noi com si fos la cosa més normal del món i dorm amb ell...) i sincerament dubto que millori així que de debò, el pal que em fa continuar llegint-la és important però és probable que per masoquisme ho acabi fent, coses meves que ningú entén i jo a vegades tampoc... En fi, un altre anime que no veuré segur.
Interès previ en l'anime. Baix – Nul.

Animes destacables que no conec res de les seves parts anteriors/originals. (la majoria...)

-Dungeon ni Deai wo Motomeru no wa Machigatteiru Darou ka Gaiden: Sword Oratoria. Això és una mena d'història situada en el mateix món que l'anime/light novel Danmachi i no tinc ni idea de quina és la relació exacta si apareixen personatges comuns o com va la cosa. La qüestió és que no tinc cap mena d'interès en aquest anime per com no he vist l'anime principal per dir-ho d'alguna manera. Ara bé, del principal he sentit crítiques molt dolentes i alhora que té una quantitat important de fans, sembla que té fanservice en extrem i sincerament em crida l'atenció pel plaer masoquista que tinc de veure coses dolentes i després despotricar-ne, ara bé, dubto que tingui temps de posar-me a veure l'anime per falta de temps.
Interès previ en l'anime – Nul (d'acord potser no, però tenint en compte el que és dubto veure'l)

-Saenai Heroine 2. Una temporada 2 més d'una primera part que no he vist, en aquest cas és un altre anime que no sembla que sigui la gran cosa tot i que em cridi en part l'atenció. Sobretot, tot i que soni estrany em crida l'atenció perquè l'escriptor de les novel·les lleugeres (tindrà sentit traduir el terme? No ho sé, però en fi light novel Ranobe o com vulgueu dir-lis) és prou reconegut en el món de les novel·les visuals i en els eroge en particular (tot i que encara no hi hagi cap obra seva traduïda i particularment espero White Album 2, a veure si hi ha sort i algú ens la tradueix de forma oficial, a mi em farien molt feliç). En qualsevol cas, suposo que tot això té poc a veure i de nou no crec que tingui temps dintre de poc de veure'm dues temporades, i així amics meus augmenten els pendents.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (hauria de veure una temporada més i no crec fer-ho però tinc certa curiositat)

-Shingeki no Bahamut 2. No m'havia ni assabentat de l'existència d'aquest anime (de la seva primera temporada vull dir) i el cert és que investigant (és a dir mirant el MAL, com si d'això es pogués dir investigar...) té bones crítiques no és que em cridi gaire l'atenció, per no dir gens ni mica però vaja, no m'importaria veure de què va, tot i que pels gèneres que l'enquadren no crec que m'agradi i sent adaptació d'un joc no sé fins a quin punt tenir algun tipus d'expectativa, en qualsevol cas em quedo amb la idea de que no estaria malament veure de què va això i prometo estar més atenta a veure que en pensa la gent d'aquesta temporada.
Interès previ en l'anime: Baix-Nul (vull dir, té una temporada anterior, no veig res que em cridi especialment, no sé potser la primera temporada l'hauria de veure)

-Berserk. No tinc ni idea de que adapta exactament tot i que he vist que és una seqüela de la recent adaptació d'una part del manga que va tenir molta polèmica pel 3D així que no sé si la gent la seguirà però sens dubte segur que li cauen crítiques i fans indignats, o això és el que imagino. Aquest és un dels meus pendents eterns des que vaig descobrir (fa poc perquè havia estat uns anys prou desconnectada del manga/anime i més pendent de les novel·les visuals) que tothom l'adora, de debò m'hi vull passar amb el manga i passar completament de tots els animes però crec que impressiona a qualsevol veure la quantitat de capítols que porta i crec que no m'acabarà d'agradar, vull dir vaig amb expectatives força altes i alhora crec que no és un manga que em pugui arribar a encantar, no ho sé, prejudicis estúpids probablement.
Interès previ en l'anime: Nul (vull llegir el manga, passo d'adaptacions en aquest cas)

-Eromanga sensei. Una obra (basada en light novel) que amb el títol anima a sortir corrent i que l'anunciïn amb una mena d'orgull com a relacionada (perquè són del mateix autor) amb la odiada universalment Ore no Imouto ga Konna ni Kawaii wake ga nai. D'acord, no tothom la odia i jo reconec que se'm va fer la primera temporada de l'anime bastant ridícula i fins i tot pesada de veure (però fa molts anys d'això, mirada tràgica cap al passat...) i de fet crec que l'odi era més per qüestió de waifus que una altra cosa i que la gent odiava a la protagonista o no sé quina història. En fi, és igual, informeu-vos millor que jo i sereu més feliços, sembla la típica comedieta romàntica amb ecchi i mig harem que si us agrada el gènere gaudireu i sinó no, sincerament m'interessa ben poc.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (dubto molt que el vegi però tinc una certa curiositat)

-Re:Creators (original). D'aquest anime sent original només he pogut veure la sinopsis i reconec que certa curiositat si m'ha causat el punt “meta-narratiu” que presenta. Ara bé, pel que he pogut veure ara al tràiler sembla que optarà per un enfocament de batalles, de màgia i d'acció en general que no em fa el pes, a més de, de nou només havent vist el tràiler, sembla que tindrà un harem i no és quelcom que m'animi mai a veure res així que dubto que la vegi.
Interès previ en l'anime: Baix – nul (dubto que la vegi però tinc una certa curiositat pel tema “meta”).

-Uchouten Kazoku 2. Aquest anime em crida molt l'atenció, òbviament em refereixo a la primera temporada i no aquesta, però de debò que si tingués temps això seria l'excusa perfecta per posar-me a veure la primera temporada, no em pregunteu perquè però suposo que una barreja de bones crítiques diverses ha fet que vagi tenint cada cop més ganes de veure'l. Ara bé, com sempre, la vida no em deixa fer tot el que m'agradaria (se li cau una llàgrima molt dramàtica per la galta i mira a l'horitzó).
Interès previ en l'anime: Mig – Baix (perquè em falta una temporada sinó suposo que seria prou més alt).
-Sakura Quest (original). Un anime de noies que fan de guies turístiques, no sé si era necessari però almenys sembla curiós. El cataloguen com a comèdia així que no m'importaria veure'l, ara bé l'única por que tinc és que caigui massa en ser “moe” i no faci res d'interessant.
Interès previ en l'anime: Mig – Baix (m'agradaria donar-li un cop d'ull o almenys veure quines crítiques rep).

-Shuumatsu Nani Shitemasu ka? Isogashii desu ka? Sukutte Moratte Ii desu ka? (light novel).
Només llegint la sinopsi em fa pensar que el millor que puc fer és fugir lluny d'aquest anime. Vull dir, un home que va a un lloc només habitat per dones i que esdevé el seu pare i decideixen jugar feliçment a la família feliç? No, gràcies. De debò, dubto molt que pugui sortir res de bo d'aquí. Sí, molt de prejudici per part meva, no us dic que no.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (en fi, ves a saber potser m'equivoco i es una gran obra, d'altra banda com sempre veure que opina la gent)

-Tsuki ga Kirei (original). Tinc força curiositat en aquest anime, més que res perquè sembla que tindrà el romanç i en certa manera tindrà part d'història de formació, o sigui pas de l'adolescència a la maduresa com a temes centrals. Ara bé, l'animació que mostra el tràiler no m'acaba de fer el pes (sóc jo o els personatges tenen un contorn en blanc que queda estrany?) i tinc certa por i prejudici de que acabi sent un melodrama fàcil així que no sé si la veure, ara bé, com deia anteriorment estaré pendent de crítiques.
Interès previ en l'anime: Mitjà – Baix. (tinc curiositat però...)

-Kenka Banchou Otome: Girl Beats Boys (otome). Aquest és un otome del que he sentit a parlar i simplement pel subtítol en anglès em cridava l'atenció ja que sembla la típica parida gran i no vull ni imaginar-me en que s'haurà de fer en l'otome. Bé, de fet, he buscat de que va i es veu que té a veure amb lluites i amb bandes de gamberros d'institut o alguna cosa així d'aquests típics d'anime i almenys es veu que la protagonista té personalitat, que és molt més del que es pot dir de la majoria de protagonistes otome segons la gent habitual del gènere així que almenys pinta entretingut. Ara bé, no penso veure aquest anime per com tinc traumes irresolubles amb adaptacions de novel·les visuals en general i em nego a veure cap anime que es basi en aquestes si no l'he llegit primer. No és una regla estricta però si que és certa la qüestió de les decepcions.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (si tingués l'oportunitat de llegir la novel·la visual no m'importaria, això sí).

-Kabukibu! (light novel o manga no me ha quedat clar, he vist les dues a coses a llocs diferents, tot i que dedueixo que la primera). Em crida força l'atenció per ser un anime centrat en el Kabuki un tema que em desperta força interès i que no he vist representat en cap anime (segur que n'hi ha algun però ho desconec i no n'he vist cap), i per això m'agradaria veure'l. Ara bé, no deixa de tenir la mateixa estructura que tots els animes de “clubs” així que depèn de si li donen un enfocament més cultural i/o els personatges tenen bones dinàmiques entre ells pot variar molt la seva qualitat.
Interès previ en l'anime: Mitjà – Baix. (m'agradaria veure'l però no em dóna la vida per tot el que vull fer, ploro).

-Quan Zhi Gao Shou (light novel). Només m'ha quedat clar d'això que va d'un noi que juga a videojocs així que no sé gaire que es pot esperar d'això, sincerament no tinc gaire interès en la recreació del típic joc de fantasia i tal però tampoc no tinc gaire idea de cap on tirarà això així que no sé que dir-vos. Tanmateix dubto que el vegi a no ser que de sobta sigui una meravella cosa que tot i que sigui per culpa dels meus prejudicis dubto que passi.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul. (ni tan sols sé de que va, però visca els prejudicis)

-LOVE KOME (original). Sens dubte un anime totalment necessari i que no sé com hem pogut viure sense ell. Consisteix en la “humanització” de diferents tipus d'arròs en nois d'instituts per retornar la popularitat de l'arròs. Com deia, molt necessari. Ara bé a mi aquestes frikades tant grosses em criden força l'atenció així que tinc força curiositat. A més posa que els capítols seran de 10 minuts així que pot ser que l'acabi veient.
Interès previ en l'anime: Mitjà – Baix. (ara falta que em recordi de veure'l)

-ID-0 (original). Només sé d'aquest anime que va de noies que van en robots gegants així que no tinc gaire a dir, no sé si per la música que sonava en el vídeo promocional he malinterpretat que poden ser idols i probablement no sigui així, d'altra banda l'animació dels caps era un pel estranya tot i que reconec que no m'hi he fixat gaire així que no em feu cas. Per mi no té gaire interès per no dir gens en aquest moment.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (no sé ni tan sols de que va, però visca els prejudicis)

-Warau Salesman New. (manga). Basat en un manga dels autors de Doraemon que segons tinc entès ha tingut almenys una altra adaptació a l'anime el cert és que m'agradaria poder tenir contacte amb alguna de les seves versions, preferentment el manga però el cert és que no l'he trobat enlloc i com la majoria de mangues clàssics no gaire coneguts es fa difícils trobar-los traduïts. En qualsevol cas no estaria malament posar-me a veure'l però em fa pal sincerament pel format episòdic i per ser una altra versió d'una sèrie antiga.
Interès previ en l'anime: baix – Nul. (no crec que el vegi, potser algun dia llegeixo el manga per curiositat).

-Ani ni Tsukeru Kusuri wa Nai! (webmanga xinès, que crec que els xinesos no són “manga” però ara mateix no recordo el terme). El cert és que és una pena que no hagi trobat el “manga” ja que sembla prou entretingut, però estic més interessada en el format original que en aquesta adaptació, la veritat així que esperaré a veure si gràcies a l'anime algú es decideix a traduir-lo.
Interès previ en l'anime: Mig – baix (sembla entretingut però espero més a veure si algú tradueix el manga).

Seikasuru kado. (original) un altre anime original del que sincerament us puc dir ben poc. He de reconèixer que no tinc gaire interès perquè no em crida l'atenció la idea de una supefície estranya que apareix en el cel, però sincerament tampoc sé gaire així crec que serà un dels tants que veuré que diu la gent i en funció d'això creixerà més o menys el meu interès.
Interès previ en l'anime: baix – nul (no tinc ni la més remota idea així que ni blanc ni negre però tinc cert pessimisme).

-Gin no Guardian (webmanga). No he trobat tampoc cap capítol així que ni idea de què tal pot anar, pel que posa a la sinopsi té a veure amb entrar dins d'un videojoc i a partir d'aquí suposo que lluites i tal... Vist el tràiler sembla que el romanç i el “salvar a la princesa” (o protegir-la, vaja) serà important en l'anime però en general el poc que he vist no m'ha cridat l'atenció, com gran part d'aquesta llista veure'm que diu la gent.
Interès previ en l'anime: Baix – Nul (suposo que SAO em va agradar poc així que tinc cert prejudici contra animes de personatges que es queden atrapats dins de videojocs).

-Alice to Zouroku. (manga) Un altre manga que no he estat capaç de trobat (tampoc l'he buscat exhaustivament però vaja així cerca ràpida no l'he trobat) i he de reconèixer que almenys aquest anime m'ha cridat l'atenció una mica, ni que sigui perquè sembla que el centre de tot és la relació entre un senyor gran i una nena petita que podria resultar entranyable si es fa ben fet. Ara bé,no sé com incorporant l'element fantàstic i tot depèn del carisma dels dos personatges.
Interès previ en l'anime: mitjà – baix (m'agradaria veure que tal és o almenys veure quines reaccions desperta, sinó llegir el manga si algú el tradueix per l'anime...)

I això és tot, hauria d'estar fent les ressenyes normals del blog que vaig molt enrederida però m'ha vingut de gust fer aquesta entrada que m'ha costat acabar més del que pensava, en fi, ja s'ha acabat! Per fi!
Fins aquí el meu avorriment.

domingo, 19 de marzo de 2017

La vall de l'Issa, Czeslaw Milosz (llibre)

Un llibre més al blog!
Títol: La vall de l'Issa
Títol original: Dolina Issy
Autor/a: Czeslaw Milosz
Altres llibres de l'autor/a: La ment captiva, altra Europa
Pàgines: 320
Format original: llibre
Any: 1955
Adaptacions: pel·lícula

T'agradarà si: et ve de gust una història de formació en un ambient idíl·lic amb molta descripció de la naturalesa i sobretot amb molt detall pels ocells i fauna en general.
Ni ho intentis si: odies o estàs fins als nassos del beatus ille, no t'agraden els ambients idealitzats.

Sinopsi
Czeslaw Milosz (Szetejnie, Lituània, 1911) durant els anys trenta va ser un líder del moviment d'avantguarda polonès. El 1951 va enfrontar-se al govern de Varsòvia i va emigrar als Estats Units. És poeta, novel·lista i assagista, i un excel·lent traductor de la Bíblia. El 1980 va obtenir el Premi Nobel de Literatura. La vall de l'Issa és una novel·la de formació amb base autobiogràfica. A començaments de segle, a la vall de l'Issa -recreació literària de la vall de Niewiaz-, el petit Tomasz s'obre al món i es descobreix a si mateix. Aquesta vall, que constitueix el marc físic i sentimental del relat, és un paisatge edènic, un Paradís en què el temps no existeix i la Història és una cosa remota. Tomasz hi ha passat tota la infantesa experimentant-hi un èxtasi pagà i aliè a les ideologies. Però, inevitablement, arriba a un punt en què el temps comença a existir: és alhesores que Tomasz surt del Paradís per començar a fer-se home, fal·lible, mortal. Lírica i lúcida, poètica i filosòfica, La vall de l'Issa és un homenatge colpidor a la infantesa, aquest nostre país perdut, el nostre somni d'immortalitat. (sinopsi d'edicions 62)

Opinió
Aquest llibre he de reconèixer que no és del tot per mi per com la seva base és el beatus ille unit a una mena de misticisme que tampoc és un tema que m'apassioni. Reconec que té la seva gràcia com està escrit que fins i tot l'evolució del personatge pot ser interessant però és sens dubte tot el que no m'agrada reunit en un llibre. D'acord, potser m'he passat una mica i no se m'ha fet una lectura excessivament pesada ni res per l'estil així que els seus mèrits li puc veure.

Anem per parts, tenim aquí una altra novel·la de formació més i amb el que m'agrada el gènere tinc por que algun dia em cansi però el cas és que aquesta obra es centra més aviat en el període de la infantesa i de com en certa manera el protagonista va perden la innocència o almenys va descobrint com el món és més complicat del que es pensava. He de reconèixer que la perspectiva del nen funciona bastant bé per com anècdotes que des d'un altre punt de vista no serien la gran cosa vistes des d'aquesta perspectiva són cobertes per certa aura de misteri i de màgia que les converteixes en coses especials. I sens dubte, no nego el mèrit de la prosa perquè sap crear una atmosfera molt particular barrejant creences antigues, natura i personatges peculiars en un poble petit molt llunyà de tot el que podem conèixer ara mateix.
Pel que fa aquests temes centrals potser un dels que més destaca i amb el que tinc més problemes és la relació tan profunda i contradictòria que té el protagonista amb la natura. Repeteixo que a mi el tema de la natura sempre em costa i la idealització a la que és sotmesa no m'acaba de convèncer per no dir que se'm feia terriblement pesada. He dit que no se m'ha fet de gaire difícil lectura i el cert és que crec que ha estat més per com no és una novel·la llarga i per els personatges tan curiosos que apareixen que no pas per la qüestió de la natura que si s'hagués estès més potser hagués acabat amb la meva paciència. Vull dir, la descripció d'ocells que volen pel cel és quelcom que pel meu gust és massa freqüent en aquesta novel·la i la quantitat d'espècies d'aus i plantes en general que apareixen, totes força estranyes tenint en compte que ens trobem a Lituània país amb el qual probablement compartim molt poca fauna i flora, que només em feien compadir al pobre traductor a qui imaginava investigant aquest tipus de vocabulari tan específic.
En qualsevol cas, a banda de l'abundància de la natura en tot el llibre el cert és que encara no us he parlat de la relació del protagonista en sí amb aquesta. En aquest sentit ens trobem amb una relació que el noi viu de forma bastant problemàtica per com la passió que sent per la natura l'impulsa a dues reaccions contràries la de posseir-la mitjançant la caça i la de sentir-se profundament culpable davant l'acte. En aquest sentit em sembla una relació molt diferent a tot el que he llegit per com se'm fa força propera a una relació sentimental poca sana i vaja, no és normal trobar-se una descripció de la natura en aquests termes. Tanmateix, tot i que ho trobo interessant no puc desfer-me de la idea que és quelcom que em queda molt llunyà, digueu-me poc sensible, no us ho nego però la qüestió de l'harmonia amb la natura en una novel·la del segle XX no deixa de xocar-me el suficient de forma, en certa manera, negativa i fa que no em convenci gaire, la veritat.

D'altra banda és curiosa l'ambientació de la novel·la per com barreja l'encant que té la natura per al protagonista amb certa realitat més quotidiana que al nen li afecta de forma més llunyana, sobretot pel que fa a la qüestió dels esdeveniments polítics que queden molt de fons a la novel·la però que si que mostren cert conflicte entre alguns grups de diferències llocs que conviuen els uns amb els altres. De la mateixa manera que creences variades sobre esperits del bosc i ocultisme conviuen amb la fe cristiana donant una quotidianitat força curiosa en aquest poble.
El creixement en aquesta societat del protagonista es barreja doncs amb històries, algunes de tràgiques, dels habitants que fins i tot, en un cas en concret, arriben a pertorbar el protagonista que sembla que es sent desemparat en el seu creixement i que va descobrint certes qüestions que no sap ben bé com interpretar com la qüestió de la sexualitat. Em sembla molt curiosa la manera en la qual novel·la narra aquesta mena de fascinació, sorpresa i fins i tot certa por que sent el protagonista quan descobreix coses davant les quals no té una resposta ja que ningú sembla estar preocupat per ensenyar-li segons quines coses.
En qualsevol cas m'encantaria poder dir-vos alguna cosa sobre les històries secundàries perquè el cert és que sé que em van agradar més que el desmesurat amor per la natura que sent el protagonista per com l'ambientació donava cert aire molt curiós al llibre però el cert és que lamentablement no em recordo de res excepte de certa història que tenia un aire gòtic per dir-ho d'alguna manera però que la meva ment no aconsegueix recordar els detalls així que serà millor deixar-ho.

En qualsevol cas he de reconèixer que tot i que no m'acabi de convèncer és fàcil veure perquè a la gent li agrada la novel·la i vaja, sí puc compartir, tot i que no del tot, que la novel·la està ben escrita. Vull dir és obvi que aconsegueix gairebé com si fos fàcil plasmar la visió d'aquest nen que dóna una percepció coberta d'una aura de mig innocència mig amenaça a tot el que passa al seu voltant alhora que fa que tot el que passi a l'obra sembli especial. Però sincerament tot i que us la recomano si us agraden aquests ambients i alguna de les poques coses que he dit us crida l'atenció, el cert és que no he connectat gens ni mica, de debò, feia temps que em passava de forma tant evident, tot i que és estrany perquè crec que té els seus mèrits. En fi, no m'enrotllo més perquè vaig en bucle i dic poca cosa interessant... Bé, espereu, m'agradaria dir que hi ha molta gent que li encanta fer lectura autobiogràfica de l'obra perquè les circumstàncies de l'autor són força semblants a les de la novel·la així que si us ve de gust interpretar-ho així endavant, a mi certes qüestions han fet que tingui certa mania a tota mena d'interpretació que es basi massa en la biografia de l'autor així que m'agrada evitar aquest tipus de coses. De la mateixa manera que tot i que el context històric pot ser interessant pel que fa a la novel·la no crec sigui essencial però estic segura que hi haurà gent que ho considerarà el més important de la novel·la, ja se sap com van aquestes coses i tothom és lliure de pensar el que vulgui, que és lo bonic de la vida. En fi, fora idioteses, bé, encara no, crec que tota la qüestió de la necessitat del pare també ha de donar per una bona interpretació psicoanalítica perquè fins i tot tenim pistoles de per mig! I la natura podríem dir-li mare, no? Ja que estem perdent-nos, per què no? No em feu cas si us plau, només delirava, de debò. En qualsevol cas si us crida mínimament l'atenció doneu-li una oportunitat, no està del tot malament però simplement no és per mi. Suposo que l'estil tan clàssic de la novel·la tampoc m'ha convençut.

El millor: certa qualitat narrativa, bona ambientació i punt de vista.
El pitjor: la relació amb la natura i els meus problemes amb aquesta

Fins aquí el meu avorriment.

sábado, 4 de marzo de 2017

Half and Half, W's y Love Plus Rinko Days de Seo Kouji (3 mangues)

Tres mangues curts d'un mateix autor al bloc.

Títol: Half an half
Significat del títol/Títol Original: Meitat i meitat
Extensió: 2 volums (14 capítols)
Format original: manga
Autor original: Seo Kouji
Any: 2012-2015
Altres obres de l'autor/a: Suzuka, Kimi no Iru Machi

T'agradarà si: tens ganes de llegir un drama de fàcil lectura, vols alguna cosa amb romanç i fins i tot no et molesta llegir coses amb ecchi.
Ni ho intentis si: no t'agrada massa el drama innecessari, has provat amb l'autor i no t'agrada la seva manera de fer drames fàcils i parelles.

Sinopsi
El Shinichi Nagakawa i la Yuuki Sanada moren en un accident i se'ls dóna l'oportunitat de viure durant una setmana més. No obstant això, passat aquest temps en què compartiran sensacions corporals i emotives hauran de decidir quin dels dos sobreviu.

Opinió
En aquest cas es tracta d'una lectura conjunta que es va fer en un grup de lectura manga en el qual en fi, estic d'espectadora per veure que posa la gent. La qüestió és que la meva experiència amb l'autor no havia estat massa gratificant ja que l'anime de Suzuka el vaig odiar i em va semblar molt dolent (tot i que ja se sap amb les adaptacions...) però el que és amb la seva obra manga havia tingut contacte amb una altra obra seva Fuuka que encara es publica i que encara que és molt entretinguda em sembla força dolenta. El cas és que aquestes tres obres tornen a ratificar la meva opinió de l'autor, pot entretenir una estona i si us crida l'atenció li podeu donar una oportunitat però recau sempre en fer drama fàcil de tot, de posar girs només pel drama i el que és pitjor fa que tots els personatges femenins apareixin en tot moment sexualitzats arribant a postures completament ridícules. En qualsevol cas, al meu parer és dolentíssim però pot entretenir.

He de reconèixer que abans de llegir aquesta versió llarga vaig llegir el oneshot també fet pel mateix autor i de forma anterior i que inspiraria aquesta nova versió i em va agradar més que la versió llarga. En un capítol s'explica de manera molt més concisa el mateix que fa en aquests 14 capítols en els quals no aconsegueix aportar gaire més. El final, encara que reconec que no me'l vaig esperar en el seu moment en el fons és d'allò més obvi i l'aposta més segura per la qual podia tirar el manga. La relació entre els dos evoluciona de l'odi a l'amor de forma bastant típica (no crec que això sigui spoiler) i tampoc crec que la descripció dels personatges sigui tot el que podria per com més que intentar explorar la seva ment el que fa és forçar-los a viure drama, un rere l'altre, encara que en aquest cas sigui l'exploració del passat. Vull dir, em dóna la sensació que el drama es fa servir com un recurs narratiu per fer que passin coses i no tant per intentar reproduir com pot afectar això als personatges i a la seva manera de ser.
En fi, no m'enrotllaré gaire més simplement dir que considero que el manga és bastant dolent, que encara que no hagi dit molt al respecte l'autor sembla no saber fer altra cosa que posar drama als personatges de manera que, a mesura que passen els capítols anem veient cada vegada més trossos dramàtics de les seves vides i en fi, si us agrada l'estil de l'autor en altres obres seves és probable que us agradi però si ja l'heu provat i no és el vostre estil, o en general el drama sense motiu no us atrau ni ho intenteu.

Títol: W's
Extensió: 3 volums (15 capítols)
Format original: manga
Autor original: Seo Kouji
Any: 2000 - 2001

T'agradarà si: t'agrada l'spokkon en general independentment de la qualitat simplement per passar l'estona.
Ni ho intentis si: no t'agraden els spokkon i menys un curt que sembla que no arriba enlloc.

Sinopsi
L'Okita Tsurugi és un noi corrent que per atzars del destí es voldrà apuntar a un club de tennis en el qual descobrirà que té cert talent per l'esport a més d'adonar-se que els seus pares van ser grans tennistes.

Opinió
El primer que penso pel que fa a aquest manga és el poc memorable que em va resultar que ara mateix recordo molt poc. En aquest cas he de reconèixer que em sembla encara pitjor que l'anterior, em sembla una excusa una mica ximple per a un manga, tira de l'exageració típica dels spokons però portada a nivells ridículs, el ritme del manga fa que tot vagi massa ràpid i que sigui molt poc creïble l'evolució del personatge i com adquireix les seves capacitats. Precisament aquesta mena de talent innat del protagonista pel tennis és una de les coses que més m'ha grinyolat perquè se'm fa molt difícil de creure, sincerament.
A més, per la qüestió del ritme em dóna la sensació que l'autor volia fer-lo més llarg i es va quedar a mitges per com no sembla arribar a cap lloc, tot es resol de la manera més ràpida possible i en general em sembla molt dolent per com només és la història d'un noi que és molt talentós en un esport per naturalesa i no té temps de ser més.


Títol: Love Plus Rinko Days
Extensió: 2 volums (11 capítols)
Format original: videojoc (dating sim Love Plus, concretament la ruta de la Rinko)
Autor original: Seo Kouji
Any: 2010 - 2011

T'agradarà si: tens ganes de tornar a recordar la ruta de la Rinko del joc Love Plus, no l'has jugat però tens interès en conèixer les rutes del joc (hi ha mangues d'altres autors que adapten les altres dues)
Ni ho intentis si: vas tenir prou amb el joc i no veus que calgui tornar una altra vegada a experimentar la història.

Sinopsi
Adapta la història del joc tal qual. En aquest sentit no aporta res més que el joc original. El protagonista és un noi que es canvia d'escola i començarà a conèixer a una noia un pel esquerpa anomenada Rinko. Potser hi ha alguna cosa darrere d'aquesta cuirassa que valgui la pena descobrir?

Opinió
En fi, no sé ni perquè el vaig llegir però en el meu afany estrany de llegir totes les obres de qualsevol autor del que llegeixo alguna cosa vaig decidir fer-ho, amb certa curiositat de si seguiria o no la història original. Perquè sí, us reconec que he jugat a l'obra de la qual prové tot això i aprofito per dir-vos que si no és que us agraden els dating sims, jo faig servir el terme per diferenciar-ho de novel·la visual en el sentit que en aquests has de pujar paràmetres perquè certs personatges et facin cas o no i té aquest component de gestió de recursos, per dir-ho d'alguna manera, (i jo reconec que encara que no m'agrada el gènere de tant en tant em vicio com una mala cosa com en el cas d'aquest joc o dels Tokimeki) que no us el recomano. En qualsevol cas el joc té una part d'història amb cadascuna de les protagonistes que funciona amb la qüestió de pujar els paràmetres i després una segona que és quan ja has conquistat a la noia en qüestió entres en una manera de joc que funciona a temps real on simules de ple que tens una novia fictícia. De debò, es queixen si no jugues i tot això a més de programar cites en temps real, en fi, a partir del moment que va començar aquesta mode de joc vaig deixar de jugar així que no puc informar-vos massa.
Ja entrant en el manga en sí he de reconèixer que em mig va cridar l'atenció perquè la Rinko va ser la primera noia per la que vaig interessar-me en el joc i la primera que vaig completar. En aquest sentit em va fer gràcia veure la interpretació del manga però la veritat és que no crec que es pugui arribar a dir “interpretació” ja que és clarament el mateix que el videojoc sense tenir res que destaqui o que faci que es diferenciï prou com perquè valgui la pena llegir-lo.
Així ja que sabeu jo us recomanaria abans jugar al videojoc, és dolent, sens dubte, però teniu les tres històries i pot entretenir. Pel que fa al manga, bé, si us agrada molt l'autor potser vulgueu llegir tot el que té però si no és el cas no crec que sigui gaire recomanable.

En fi, en general, no m'agrada massa l'autor per com recau en el drama fàcil però no obstant això entenc que com a entreteniment pot funcionar bastant bé i estic bastant segura que les seves obres llargues són millors que aquestes tres que us he reunit aquí. Potser per la meva vena masoquista i per com és un autor fàcil de llegir acabaré llegint les seves altres obres, però qui sap.

El millor: fàcil de llegir, pot entretenir.
El pitjor: en general em semblen totes obres dolentes, que abusen d'exagerar el drama i que no aporten res.

Fins aquí el meu avorriment.

jueves, 2 de marzo de 2017

Cowboy Beebop, Sunrise (anime)

Nou anime al blog!
Títol: Cowboy Bebop
Extensió: 26
Format original: anime
Adaptacions: manga
Estudi de l'anime: Sunrise
Autor original: Watanabe, Shinichiro (director)
Any: 1998
Altres obres de l'autor/a: Zankyou no Terror, Samurai Champloo

T'agradarà si: t'agraden les obres episòdiques o no t'importen, t'agraden les referències a cert imaginari de ciència ficció i western, vols una obra plena d'acció.
Ni ho intentis si: no ets massa fan de les sèries episòdiques o no et ve de gust, tampoc acabes de sentir-te molt proper a l'imaginari que deia abans...

Sinopsi
L'Spike i el Jet viuen en un món futur on la gent viatja amb naturalitat per l'espai. Ells acostumen a fer-ho intentant guanyar-se la vida com a caça-recompenses, en el viatge es trobaran amb diversos personatges i fins i tot alguns s'uniran a la seva tripulació.


Opinió
Aquest anime té una quantitat important de fans, de fet gairebé m'atreviria a dir que és una mena de clàssic que la majoria de gent que l'ha acabat per veure adora i que en general és freqüent veure'l a tops i entre els animes preferits de molta gent, però el cert és que a mi no m'ha acabat de convèncer, tot i que us recomano veure'l ja que tot i que a mi no m'ha semblat tant impressionant com a gran part dels que l'han vist, el cert és que sí que he sabut veure alguna de les seves virtuts i almenys no m'he arribat a avorrir veient els seus episodis, la qual cosa ja considero que té cert mèrit per com a mi les sèries amb capítols autoconclusius mai m'acaben de convèncer del tot i, a vegades fins i tot m'avorreixen. En qualsevol cas crec que Cowboy Beebop el gaudiran més les persones que tinguin certa estima als referents que cita i que en general la idea d'unir western i ciència ficció en una mateixa obra els hi sembli encertada. Jo he de reconèixer que no tinc cap mena de relació amb el western, de debò crec que només he vist una o dues pel·lícules del gènere (i una no sencera de fet, i de debò no és res del que m'enorgulleixi, més aviat al contrari) de ciència ficció també vaig força peix sobretot en qüestió de films així que com podeu veure em sento molt allunyada dels referents per la qual cosa no em sentia tan predisposada al que fa l'anime com ho farà, suposo, qualsevol persona que li agradin els gèneres i estigui acostumat als seus tòpics. En qualsevol cas, comencem.

Si penso en Cowboy Beebop és impossible que no soni de fons certa melodia que tothom que l'interessin mínimament les cançons de l'anime ha escoltat algun cop, d'acord entenc que no ha de ser tan freqüent veure gent obsessionada amb escoltar tops d'opening o ending d'anime així que entenc que no us soni però de debò que és d'aquestes coses que no se us obliden en tota la vida encara que només la sentiu un cop, i per tot això m'encanta, a més que l'ús de les ombres dels personatges em sembla també molt distintiu i que fa que tot el conjunt de l'anime tingui carisma. Tanmateix l'ending també em sembla una meravella i en general tota la banda sonora de l'anime és un treball molt interessant que juga amb bastants estils i que probablement sigui una de les coses que més m'agraden de l'anime, sinó és la que més.
Un altre aspecte que m'encanta de l'anime és l'animació i sobretot la qüestió de com estan dissenyats els personatges. En aquest sentit he de reconèixer que tot i que els personatges no m'han convençut del tot pel que fa a la seva personalitat i com està desenvolupada al llarg de l'anime el cert és que és difícil no sentir certa simpatia ni que sigui per com estan dissenyats o fins i tot per la manera en que es mouen, perquè de debò que he vist pocs animes on la manera de desplaçar-se dels personatges digui tantes coses dels personatges, o potser sigui cosa meva i només exageri.
En qualsevol cosa crec que ja que estem no és mala idea parlar-vos més de com, en canvi amb la psique dels personatges tinc més problemes. En certa manera tota la presentació fa que vulgui que m'agradin, tot el que fan fins i tot m'està a punt de convèncer però no hi ha manera de que, sigui pels diàlegs o perquè l'anime no acaba d'aconseguir que pugui veure com pensen, acabi d'agafar-los afecte, i em fa certa pena per això, perquè tot l'anime sembla està convençut de com de carismàtics són els personatges i de fet diria que sí que ho són, fins i tot hi ha molta gent que els considera els seus personatges preferits però a mi no m'han acabat de convèncer. L'Spike pot ser el cas més clar del conflicte que tinc amb els personatges és el típic personatge que te'l presenten com a personatge guay independentment de si ha fet alguna cosa per ser-ho però a mesura que passen els capítols veiem que sí, que tot el que fa ho fa amb estil i que sempre té alguna frase oportuna per acomiadar-se dels enemics però a més té un passat tràgic i sense fer spoilers el final ja és la culminació de tot això però el cert és que precisament per això no hi ha manera que m'acabi de convèncer, em sembla una manera interessant de tractar el personatge, que més o menys es fa amb tots, això de basar-se en un estereotip molt clar però de forma totalment conscient i alhora, per alguna raó que no acabo de comprendre, fa que sigui un personatge carismàtic, que destaqui sobre la resta, i té mèrit, però a mi no em convenç del tot.
El Jet és també en part un estereotip de l'home que en el fons és un tros de pa però diguem-ne que té una aparença i maneres grolleres, i en el fons podríem dir que com en el cas anterior tot i que no és res de nou resulta força carismàtic de manera sorprenent i en el meu cas crec que li tinc certa simpatia pel tipus de personatge, però de nou no em convenç.
La Faye és la noia seductora portada a l'extrem i és obvi que qualsevol cosa que faci estarà per accentuar la seva sexualitat, de debò, és dels casos més exagerats que he vist. La qual cosa fa que tot i que el personatge tingui caràcter i utilitzi la seva aparença al seu favor, el cert és que no m'acaba de convèncer del tot precisament per això i perquè, de nou, no crec que em donin espai per conèixer com pensen els personatges o com és la seva visió del món. I tot i que no crec que això sigui negatiu en sí, si que és cert que per a mi perquè un personatge em convenci del tot crec que he de tenir més contacte amb els seus pensaments que no pas tant amb la seva manera d'actuar així que tot problema meu, com suposo que em passa per extensió també amb el gènere.
A més em sembla interessant comentar tot i que sembli una mica desviar-me de tema que em sembla molt curiós com el fanservice d'aquest anime és d'un caire totalment diferent al que veiem ara i tot i que no és res encomiable si que és cert que es nota la influència occidental per com aquest personatge femení cau de ple en l'estereotip de la dona que porta de cap a tots els homes, tot i que és interessant veure com la relació amb els tripulants de la nau és força ambigua i més complexa. També cal dir que és conscient de la seva sexualitat no com els mil personatges femenins infantilitzats que ens trobem ara i que no saben res de la seva sexualitat, o sinó recordem la típica escena d'aixecament sobtat de la faldilla veient-se les calces... En fi, és igual no sé si és positiu o no probablement no ho sigui gaire però personalment m'ofèn menys veure personatges femenins que almenys són conscients de la sexualitat tot i que tot plegat sigui prou depriment... En fi, deixe-m'ho córrer.
Passem a un altre personatge no tan desenvolupat com és el cas de l'Ed. El cert és que considero que és probablement el personatge més estrany i que està fet a partir d'aquesta mateixa noció de fer algú que resulti extravagant i que mai sàpigues com actuar, tanmateix crec que en aquest cas de forma més exagerada que en els anteriors és molt difícil conèixer alguna cosa del personatge ja que poc se'ns mostra a part de les seves constants extravagàncies que, com en tots els personatges són reflectides de meravella en la seva manera de caminar.
Però sobretot crec que cal comentar que el conjunt de tots els integrants de la nau fan un conjunt de personatges molt peculiar amb unes relacions un pel curioses. D'alguna manera crec que puc dir que tenen certa distància entre ells que sempre és present, però alhora en certs moments sembla que arriben a compartir i que realment han arribat a crear una manera de “família” molt estranya amb la que conviure. No sé em sembla molt curiosa i fins a cert punt interessant la relació però alhora, com tot en aquest anime, no m'acaba d'agradar del tot. En fi, jo i les meves contradiccions.

D'altra banda si parlem sobre el que tracta l'anime de Cowboy Beebop he de reconèixer que tinc les meves dificultats per tractar-ho, suposo que en certa manera acaba tractant sobre la fragilitat de les relacions humanes i sobretot sobre superar el passat d'alguna manera. I a partir d'aquí tenim una mena d'història principal que és la de l'Spike i com fa precisament això o almenys ho intenta i per mig moltes aventures diverses que canvien de to i personatges constantmen. Sobretot és molt curiós com el to dels capítols pot ser completament diferent passant per capítols que s'arriba a presentar coses molt estranyes, d'altres que tiren per la comèdia i d'altres encara que són totalment dramàtics, i tot i que la barreja és estranya en certa manera no puc negar que funciona bastant bé. És cert que potser sigui la poca linealitat el que ha fet que no acabés de connectar amb l'anime però crec que és precisament el que fa especial la història per com això l'anime dóna la possibilitat d'encabir-ho tot a dins fent un còctel que sens dubte val la pena tastar tot i que faci que no us convenci en certes ocasions.
Potser també he de reconèixer que la trama principal tampoc era sant de la meva devoció per com no em sembla que sigui la gran cosa, i el cert és que tot i que el final hauria de ser molt emocional per tot el que ocórrer i el viatge que hem fet amb els personatges el cert és que tot i que sí puc entendre que no està mal fet del tot jo no vaig poder trencar la distància que sentia amb els personatges fent impossible que quedés afectada pel que estava veient.

En fi, crec que aquest anime donaria per molt més, fos negatiu o positiu, però perdoneu-me que acabi prou ràpid perquè, a por de repetir-me, segueixo col·lapsada de ressenyes que algun dia hauré de fer i la qual cosa també ha fet que la meva memòria no doni per tant. El cas de Cowboy Beebop és curiós perquè de nou sigui per expectatives, per falta de coneixement o de contacte amb els gèneres més directes als que cita, per com sóc jo o una barreja de tot l'anterior no m'ha acabat d'agradar l'anime, però en canvi hi ha tantes coses que ofereix tant a nivell de música com d'estètica en general entre d'altres qüestions que crec que el fan una experiència memorable, que ni que sigui a aquest nivell tardaré en oblidar i per la qual cosa crec que val la pena.

El millor: estètica, música, carisma general que té tot el conjunt de l'anime.
El pitjor: la trama principal no em convenç, tampoc alguns aspectes dels personatges.

Fins aquí el meu avorriment.