viernes, 14 de julio de 2017

Diario de una ninfómana, Valérie Tasso (llibre)

Diario de una nimfómana, Valérie Tasso (295 pàgines). 2003.

Encara m'estic preguntant perquè vaig decidir llegir això. Sí, ho sé, el títol és un clickbait en format literari, o almenys a gent com a mi que qualsevol qüestió sexual li desperta un mínim interès i sobretot si és de sexualitat femenina com és el cas, però és que sóc masoquista perquè em sona haver vist una pel·lícula basada en això i haver pensat que era molt dolenta i tot i això vaig decidir llegir el llibre. I sens dubte, tot i que ara mateix no estic en el millor moment per parlar-vos-en ja que la meva memòria ha tingut la decència d'esborrar completament tot el que succeïa en el llibre sé que em va resultar fastigòs a molts nivells. No a sexual, òbviament, sinó ideològicament vaig trobar que la novel·la tenia algun moment molt masclista per part de la veu narrativa i la manera de pensar de la protagonista que no parava de posar en valor la seva llibertat sexual i sentir-se especial per això. I no, no em malentengueu el meu problema no és amb la seva llibertat sexual que valoro positivament i que em podia interessar, a mi el que em va molestar és que en algun moment recordo que es creia superior a altres dones per la manera en la que vivia la seva sexualitat, i no, les coses no van així no crec que sigui positiu per ningú sentir-te superior com a persona perquè has tingut l'oportunitat de considerar-te lliure.
D'altra banda, el que ven la novel·la, les relacions esporàdiques de les que gaudeix una dona només ocupen una petita part del llibre. I el cert és que coincideixo amb moltes altres crítiques que es denomina a la protagonista “nimfòmana” molt a la lleugera, sobretot si entenem que la paraula té un significat de patologia i no crec que el comportament descrit sigui així, sobretot crec que amb aquest tipus de descripció col·labora a generar prejudicis sobre les dones més que reivindicar llibertat. Sobretot perquè darrere d'aquesta idea de sexe lliure el llibre acaba transmetent la idea de que el que buscava realment la dona era un amor romàntic com el de les pel·lícules i tot i que està clar que no era la idea, és molt fàcil veure com la mateixa estructura del llibre incita a pensar que el sexe és el problema de la protagonista, de debò potser és el record difós però a mi sota l'aparença de “mira quina dona més lliure què veig” vaig acabar veient un missatge molt tòxic sobre com tot i que la dona visqués una sexualitat gratificant en el fons el que acabava buscant, com tothom, era un amor romàntic. Podem deixar de centra la vida de les dones en l'amor, si us plau?
Però deixant la part de la vida sexual activa amb tothom que era el que buscava ens trobem amb un llarg capítol dedicat a la relació abusiva que viu amb una parella. Aquesta part seria interessant si no fos molt fàcilment llegida, pel to de la novel·la, com una mena de càstig que es mereix la protagonista per no haver sabut enamorar-se millor, de debò, el llibre en tot moment em semblava que era ideològicament contrari al que es creia. És a dir, que per molt que es creu que va de “progre” ens trobem amb idees completament conservadores pròpies del moment. Ens trobem amb una novel·la (o autobiografia) on sí, som tots molt lliures amb el sexe però en el fons el que busquem és companyia i on la protagonista mai pot trobar la felicitat a través del sexe i està confosa i sempre necessita un home al seu costat. Però tornant al tema de la violència de gènere que sofreix la protagonista em sembla que és probablement una part de la novel·la interessant ni que sigui per com ens mostra com una dona suposadament “empoderada” (acabo de comentar això) pot caure igualment en un tipus de relació d'aquest tipus. Crec que és interessant per com ens mostra fins a quin punt tenim interioritzades algunes conductes masclistes i per com en certa manera serveix per pensar com tots podem caure en algun moment de la nostra vida en una relació tòxica o comportaments que no esperaríem de nosaltres. Ara bé, perd força precisament per com tot i que el llibre s'entesti en dir el contrari de forma explícita és a dir que no té cap tipus de problema de follar amb qui vulgui, implícitament el llibre segueix tenint el missatge conservador de que realment el sexe era un mitjà per buscar alguna cosa més. De debó? De debó un punyeter que es ven com a el diari d'una nimfòmana m'ha d'acabar dient que el que busquem en el fons és amor i que no podem viure la nostra sexualitat com volem? En fi, deixe-m'ho, que no val la pena. Però encara en la relació tòxica ens trobem amb un relat típic sobre com la dona acaba sortint de la relació i almenys està bé com es surt.
La part següent del llibre tracta el tema de la prostitució i com la protagonista decideix vendre el seu cos. Crec que és un tema molt interessant ja que la idea de la prostitució volguda i lliure sempre m'ha interessant, òbviament és complex perquè ningú nega que la prostitució tingui un tant per cent massa elevat de dones que es veuen obligades directa o indirectament a prostituir-se però també cal reconèixer que la prostitució lliure pot ser una opció com qualsevol altra. En aquest sentit també m'interessava aquesta part però tampoc vaig veure res destacable, ni una reflexió interessant ni res sobre el tema. Però vaja el llibre el que es diu reflexionar ho fa força malament o és incapaç de fer-ho directament.

Pel que fa a la prosa és probablement encara més nefasta que tota la resta. D'acord, exagero, he llegit coses pitjors però em va semblar una mediocritat escrita en un fals diari. Vull dir perquè coi impostes una forma de diari per fer els típics comentaris reflexionant sobre com això afectaria al seu futur? No té sentit, però és que a més l'antelació d'esdeveniments és una tècnica que em treu força de pollaguera i trobar-la en un llibre que simula un diari em va fer venir ganes de matar algú. Broma, com sempre, la que us escriu de moment és pacifista. D'altra banda la prosa té frases simples, no té cap tipus de complicació i vaja per una lectura lleugera suposo que funciona però el pitjor és quan intenta posar-se reflexiva. El llibre és superficial en tot el que fa i quan s'intenta creure profund i interessant fracassa de manera estrepitosa demostrant el poc pensament que hi ha darrere de tota frase. A més, repassant l'estil m'he adonat que el llibre té veritables generalitzacions sobre com som les dones o com són els homes perquè sí, perquè l'essencialisme de gènere és gratis i tothom no té cap problema identificant-se amb una frase que s'associa al seu gènere. Recordo una que deia com les dones només es traumatitzaven o per amor o per drames amb els fills. Cal explicitar com col·labora a crear estereotips de gènere o és prou evident?

En fi, recordar aquest llibre només ha fet que em cabregi perquè si bé recordava com era un llibre amb una prosa nefasta, un format molt mal triat el que no havia volgut mig oblidar era com rere l'aparença de llibre transgressor defensant com una dona pot viure la seva sexualitat com li doni la gana ens trobem amb un llibre profundament conservador amb idees que només col·laboren a potenciar estereotips de gènere. De debò tan difícil és acceptar que sí, que el sexe el puc viure com em doni la gana i no necessito enfocar la meva vida a un interès romàntic? I sí, sóc lectora de trames sentimentals i en totes hi ha la mateixa maleïda idea de fons que la vida no és res sense amor però, de debò, que a sobre m'ho trobi en un llibre que es creu que és reivindicatiu ja és per fer bullir la sang. En fi, acabo aquí perquè no val la pena que continuï malgastant més temps tot i que reconec que una part de mi li fa certa llàstima haver oblidat part del contingut del llibre a l'hora de ressenyar-lo ja que si ho hagués fet amb menys distància temporal podria ser molt més precisa dirigint la meva ira. Tanmateix crec que feia temps que no llegia quelcom tan horrible.

Fins aquí el meu avorriment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario